Més paciència amb la L

Un familiar ha aprovat l’examen pràctic de conduir, així que ja té el famós carnet. Ha aprovat a la primera oportunitat i sense abusar de les pràctiques, un fet que pot contribuir a pensar que té traça, amb això del volant i la circulació. Va arribar a la majoria d’edat fa tan sols quatre mesos, així que no es necessita més que mirar-li el rostre per entendre que es tracta d’un conductor novell. Per si no fos suficient, també du la L que el delata. Doncs malgrat no pot donar més pistes per tal que entenguem que estem davant un conductor que tot just s’estrena com a tal, és increïble la poca paciència que, en termes generals, té la gent. Que hi ha persones que sembla que rebran un taló si aconsegueixen posar-los nerviosos. Són els que s’abraonen sobre el seu propi clàxon si el novell de davant triga més de cinc segons a incorporar-se a una rotonda o a una via ràpida, o els que no li perdonen que se li cali el vehicle, o aquells altres que no poden perdre un minut de la seva vida esperant que l’inexpert l’encerti amb l’aparcament, o els que acceleren per avançar-los en una via d’un únic carril, arribant a posar tothom en perill. És que fins i tot hi ha qui els retreu que van a 30 per hora en un carrer on, com a màxim, es pot anar a 30 per hora, però l’altre necessita córrer perquè arriba tard a la feina. Sempre he pensat que els que es comporten de forma tan impacient mai no van arribar a ser novells, o que quan els conductors veterans de l’època mostraven la seva cara més impertinent, es van prometre que la seva venjança consistiria a pagar les males estones viscudes amb els futurs conductors. El que sovint oblidem és que molt probablement tots aquests conductors que duen la L sovint estan complint al peu de la lletra un reglament que han demostrat conèixer en un examen que la majoria ja no aprovaríem.