Jugant a psicòlegs

La soci­e­tat actual evo­lu­ci­ona. És més oberta i s’hi trac­ten nous temes, com el de la salut men­tal. Fa a penes unes dècades, només sentíem els argen­tins i els per­so­nat­ges de pel·lícules de Woody Allen acu­dir al psicòleg. Avui dia, és una pràctica més habi­tual a Espa­nya i creix amb els anys. Fins i tot les pel·lícules, les mar­ques i els governs es mos­tren a favor de visi­bi­lit­zar-la i això l’ha con­ver­tit en un tema clau. Però qui ho hau­ria dit, que tanta visi­bi­li­tat aca­ba­ria sent con­tra­pro­du­ent? El fet que cada cop més es parli de salut men­tal de manera habi­tual i pròxima, espe­ci­al­ment en línia, fa que la gent s’esti­gui auto­pro­cla­mant pres­crip­tora del tema, obli­dant que es tracta d’una pro­fessió mèdica com­plexa. Pro­li­fera la gent que escriu lli­bres d’auto­a­juda i apa­reix a les xar­xes soci­als donant con­sells i pre­te­nent que t’hi iden­ti­fi­quis i que puguis auto­di­agnos­ti­car-te i auto­a­con­se­llar-te des de casa teva. Això, irònica­ment, està danyant la salut de la salut men­tal com a dis­ci­plina. Mal­grat que no sigui la seva intenció, donen a enten­dre que es tracta d’un diàleg obert en el qual tots poden par­ti­ci­par i subs­ti­tu­ei­xen així una dis­ci­plina pro­fes­si­o­nal amb anys d’estu­dis per un tema que és moda. Cal cons­ci­en­ciar que cada per­sona és un món, i no hem d’aga­far pres­tats diagnòstics ni con­sells ali­ens, sinó que hem de dema­nar-los a un pro­fes­si­o­nal.