El pòdcast del poble

Després de tota una vida treballant a la ràdio, Manolo Garrido va començar a passar caps de setmana a la Llacuna, un petit municipi de l’Anoia que no arriba al miler d’habitants. Amb la mirada atenta que li proporcionava el seu bagatge professional, aviat va veure que els seus veïns de cap de setmana tenien un munt d’històries interessants per explicar. I així, l’estiu del 2022 va néixer Gent de La Llacuna, un pòdcast sobre veïns d’aquest municipi anoienc o persones que tenen o han tingut alguna mena de vinculació amb el poble. Des de llavors ja ha publicat més d’un centenar de capítols amb converses “senzilles, planeres”, com explica el mateix Garrido, que remarca que tracta els seus protagonistes amb molta cura: “El convidat és qui decideix fins on obre la porta de la seva vida a la conversa.” I cada capítol suma entre 200 i 300 reproduccions, més de 100.000 acumulades a totes les plataformes on es penja: Youtube, Ivoox, Spotify...

Una audiència que també proporciona idees i propostes a l’impulsor del pòdcast: “Et recomanen gent, proposen noms i continguts”, explica Garrido. De fet, des de l’inici ha anat teixint una xarxa de complicitat i contactes al poble i reconeix que a molts dels entrevistats “no els coneixia d’entrada”. Ara, el pòdcast l’ha convertit en un veí privilegiat. Manolo Garrido relata com molta gent li diu: “Coneixes gent més bé que molta gent de la Llacuna i entres a cases de gent a les quals jo no he entrat mai.” Garrido passa només el cap de setmana a la Llacuna, però l’aprofita: “Cada setmana gravo, faig cafès amb gent...” I reconeix: “Sense la complicitat de la Llacuna no es podria fer Gent de la Llacuna.”

Probablement l’èxit de la fórmula és la seva senzillesa, perquè hi té cabuda qualsevol persona vinculada al poble que tingui alguna cosa a explicar. “Hi ha tota mena de protagonistes, gent de 85 anys que expliquen les seves vivències, una noia de 22 anys que estudia enginyeria agrònoma o un llacunenc que ara viu a Buenos Aires”, exemplifica Garrido. També hi ha alguns capítols corals, com ara els dedicats a entitats o celebracions del municipi. Tot plegat fa que hagin passat pel micròfon de Manolo Garrido més de 200 persones en poc més de dos anys. Per preservar la memòria del municipi, a final de cada temporada dona les gravacions originals al Centre d’Estudis Llacunencs.

Tenint en compte que a la Llacuna viuen menys d’un miler de persones, es podria dir que aquest pòdcast té data de caducitat, però Garrido ho té clar: “Acabaré quan no trobi gent que vulgui parlar.” De moment, ja té una vintena de converses lligades per als propers mesos. El mateix Garrido i molts dels seus entrevistats han arribat a la Llacuna des d’altres indrets del país. Què té aquest racó de l’Anoia que atrau nous habitants? Segons el que han respost els seus convidats, l’ànima de Gent de la Llacuna creu que el millor que té el poble “és l’entorn i el tarannà de la gent”. Un tarannà que quedarà conservat en format de pòdcast.