La confitura dels pots petits

De sobres cone­guda la dita a la qual fa referència el títol, diré de seguida que ara i aquí el pot petit és el meu poble, Sant Feliu de Palle­rols. I la con­fi­tura, només ara i aquí també, el reco­nei­xe­ment d’una feina feta pel nos­tre ajun­ta­ment, impli­cat en la millora ambi­en­tal del muni­cipi encar­re­gant fei­nes a experts, i en la sig­ni­fi­cació veïnal en acci­ons que valo­ren i pro­te­gei­xen els espais verds i el patri­moni natu­ral. Així exac­ta­ment ho va reconèixer i pre­miar amb el Flors d’Honor del 2024 el jurat de Viles Flo­ri­des el diven­dres 11 d’aquest octu­bre, en la tret­zena gala, cele­brada a Bla­nes. Hi par­ti­ci­pa­ven pobles de tot Cata­lu­nya i Andorra i es van tenir en compte aquells que pro­mo­uen una trans­for­mació de l’espai públic a par­tir d’espais verds urbans als seus car­rers. No faré pas ara un inven­tari o una llista de les actu­a­ci­ons i/o trans­for­ma­ci­ons dutes a terme al meu poble, entre altres raons perquè hi hau­ria el perill que algú pensés que ho feia per exalçar la feina i les vir­tuts d’algú en con­cret, tot i que he de dir que aquest “algú en con­cret” tre­ba­lla i ha tre­ba­llat molt pel poble, sovint en fei­nes no gens públi­ques ni notòries, però indis­pen­sa­bles i efi­ca­ces a diver­sos nivells: aigua, espais verds, camins i rutes, recu­pe­ració de patri­moni, fauna, flora, etc. I és que en un poble, tal com ens passa a tots a casa, sem­pre hi ha feina.

Quan, els anys 1998 i 1999, l’amic doc­tor Martí Boada i el seu equip van venir al poble a fer un pla estratègic inte­gral de desen­vo­lu­pa­ment rural, una de les grans con­clu­si­ons va ser que el més gran valor a tenir en compte en el futur imme­diat del poble era el turisme. Un turisme que (si ho puc dir així) calia que fos als antípodes del que hi ha a Platja d’Aro, a Cale­lla de la Costa i a Llo­ret de Mar, per exem­ple. Segons l’estudi, el nos­tre havia de ser un turisme fami­liar, amic dels entorns natu­rals, de la vida plàcida i repo­sada, que es comu­niqués molt i bé amb la gent del poble, i que l’esta­dant o turista fos com un vilatà més, amb l’avan­tatge però de viure-hi alguns dies de vacan­ces. I bé: les actu­a­ci­ons pre­mi­a­des en aquesta tret­zena gala van direc­ta­ment en el sen­tit asse­nya­lat i acon­se­llat pel doc­tor Boada i el seu equip fa 25 anys. Als meus con­vi­la­tans: lae­tare omnes.