Una maleïda recepta

Fer-se gran ve acom­pa­nyat d’alguns can­vis posi­tius. Un dels més interes­sants, pels que tota la vida hem patit de migra­nya, és veure com aquesta malal­tia t’aban­dona a poc a poc, ima­gino que a la recerca d’una altra víctima. En alguns casos, una malal­tia que hau­ria tom­bat el mateix Samsó va dei­xant pas a mals de cap oca­si­o­nals. El tema és que, quan et pen­ses que les temu­des migra­nyes ja són història, sem­pre hi ha un moment en què res­sus­ci­ten i et venen a recor­dar els vells temps. M’ha pas­sat aquests dar­rers tres dies, sense pausa. El mal de cap extrem m’ha engan­xat, a més a més, sense medi­cació de cavall a casa i sabent que tot el que tenia a mà em faria el mateix efecte que pren­dre un suc de pinya. Quan m’he diri­git a la farmàcia a supli­car qual­se­vol cosa que m’eli­minés el males­tar, m’he tro­bat la temuda res­posta: sense la recepta del metge, nasti de plasti. Com que som una soci­e­tat moderna i contínua­ment ens ani­men a fer ús dels avenços tec­nològics, he expo­sat la meva situ­ació a través del por­tal de salut. La res­posta, via SMS, m’ha arri­bat en pocs minuts: “T’infor­mem que durant el dia 6/11 es farà la gestió que has sol·lici­tat.” D’acord que aquesta migra­nya està durant més de l’habi­tual, però con­fio que d’aquí a tres set­ma­nes el tema estarà resolt o aca­baré bus­cant un camell. He tru­cat al meu ambu­la­tori per expo­sar el cas i un senyor molt ama­ble m’ha infor­mat que, si vull la recepta imme­di­a­ta­ment, haig de pas­sar pel ser­vei d’urgències, el lloc ideal i l’espera ideal per curar migra­nyes. Li he recor­dat que tenen el meu expe­di­ent, que no estic dema­nant res que no m’hagin recep­tat ante­ri­or­ment i que una recepta electrònica em pot sal­var la vida. Però no hi ha hagut manera. Ima­gino que el dia 6 em tru­carà algú per donar-me cita amb la meva doc­tora. Amb el que tri­garà tot ple­gat, pot­ser la visita coin­ci­deix amb una nova migra­nya.