Poseu-ho al pressupost

M’escriu un regidor d’un ajuntament de Catalunya, en relació amb els pressupostos corresponents a l’any 1981, que els ajuntaments estan a punt de confeccionar. I allò que el preocupa ens ha de preocupar, realment, a tots.

Ara és el moment de preveure les activitats que cada ajuntament vol desplegar durant l’any vinent, i ja sabem que, si no estan programades, les noves idees que puguin proposar-se toparan amb el “no hi ha previsió pressupostària”.

Som-hi, doncs. Fem una previsió de les despeses necessàries per a encarrilar la catalanització de la vida municipal, i fem-la ara, de manera que s’incloguin en el pressupost que s’està confeccionant una sèrie de partides com aquestes:

–nous impresos redactats en català.

–catalanització dels rètols de les vies públiques, canvi dels indicadors de carreteres –demanant l’autorització prèvia a Obres Públiques–, repintat, etc.

–catalanització de les plaques dels carrers.

–retolar en català els camions i vehicles de servei públic.

–retolar en català les tanques mòbils d’obres i tota mena d’estris i de material de l’ajuntament.

–donar classes de català als funcionaris municipals, i especialment al secretari, si convé, per tal d’evitar que perduri la incoherent situació d’un secretari d’ajuntament que no domina l’idioma del poble.

Tot això, i d’altres iniciatives que cada ajuntament pot adoptar, no costa pas gaires diners –i encara menys que el ple de l’ajuntament s’adhereixi a la campanya AVUI 2.000, a la de la ràdio i la televisió catalana, etc.– i, com diu el regidor que m’ha escrit, “no hi ha d’haver excuses econòmiques. Hem estat durant massa anys, i ho estem encara, finançant la castellanització de Catalunya a través de l’escola estatal, els mitjans de comunicació, etc. I estareu d’acord que, dins els ajuntaments, aquesta tasca catalanitzadora és més important que no pas bastir en els nostres pobles obres espectaculars…”

El regidor es dol de la indiferència que es comprova arreu pel que fa a la nostra llengua i l’escàs interès pràctic que manifesten els partits polítics per a canviar la situació. La feina, la fan uns quants –no gaires– ciutadans.

Hem de transformar la queixa, tan justa, dels regidors conscients en una veritable crida pública adreçada a tots els qui avui ocupen un càrrec dins els ajuntaments catalans. Els hem de recordar que, al Parlament de Catalunya, tots els partits –els partits als quals ells pertanyen– han declarat que feien la seva voluntat de recatalanitzar el país. Però que aquesta declaració obliga a adoptar mesures concretes, per les quals batlles i regidors seran jutjats.

Els pressupostos del 1981 seran més demostratius que qualsevol discurs. Ara és l’hora de “retratar-se”.