Sobre “La mentida energètica”

L’electricitat que generin els “macroparcs” de Girona anirà a Barcelona i a França, escrivia na Gemma Calvet i Barot a El Punt Avui el proppassat 5 d’octubre, en un article que titula “La mentida energètica”.

Ja em perdonaran per la potser excessiva simplicitat de l’exemple els enginyers industrials amics –Joan Vila, Manel Torrent, Josep Puig, Salvador Salat, Conrad Messeguer, Josep Ballart, Joaquim Coromines, Antoni Tahull, Lluís Pinós, Victor Cusí i molts altres–, però penso que és útil per il·lustrar i entendre fàcilment el funcionament d’un sistema complex com les xarxes de transport i distribució d’electricitat.

Diu l’articulista que l’electricitat que generin els que ella anomena “macroprojectes” de generació d’electricitat renovable que es proposen a la demarcació de Girona anirà a França o a Barcelona. I per això hi és contrària i no els vol.

A veure. Anem per l’exemple.

La xarxa elèctrica i de distribució d’electricitat és com un enorme conjunt de canonades on uns –els generadors– hi injecten aigua i uns altres –els usuaris– la xuclen.

El sistema, doncs, té múltiples punts d’entrada –tants com generadors--  i múltiples punts de sortida –tants com usuaris i subestacions transformadores– i ha d’estar sempre en equilibri. És a dir, ple d’aigua. Tan bon punt un usuari xucla hi ha d’haver algú a l’altre costat que injecti. Sempre ple d’aigua. Per on sortirà primer l’aigua? Sempre pel primer punt de sortida on algun usuari demani aigua.

Així doncs, donat l’enorme desequilibri entre generació i demanda existent a la demarcació de Girona, és d’esperar que qualsevol nova generació que injecti electricitat al sistema elèctric de Girona sigui xuclada pel punt de sortida més proper. 

L’electricitat que generarà el parc eòlic marí que es construirà i posarà en servei al golf de Roses, que tant de bo sigui de 1.200 MW o més –el màxim tècnicament possible per les característiques de l’emplaçament–, s’evacuarà a la subestació de Santa Llogaia, on s’injectarà a la xarxa elèctrica i s’utilitzarà a la primera sortida que tinguin les línies elèctriques que des d’allí evacuen l’electricitat. 

Per tant, s’utilitzarà a la demarcació de Girona, on hi fa molta falta i on caldrà afegir molta més capacitat de generació per tal de garantir que els gironins s’abasteixin d’electricitat de quilòmetre zero –generada el més a prop possible de les llars i empreses de la demarcació– i que no s’hagi de transportar de l’altra punta de Catalunya, de Tarragona o les Terres de l’Ebre, per exemple.

Tal com mostra el gràfic, la demarcació de Girona presenta un dèficit descomunal de generació elèctrica respecte al consum, el més alt de les quatre demarcacions catalanes.

Ah, i pel que fa al comentari que Alemanya, Suïssa i França “han fet marxa enrere” i només instal·len plantes lil·liputenques, na Gemma hauria de viatjar almenys a Schleswig-Holstein, a Saxònia, al cantó suís de Valais i a Bordeus.

La sorprendran les belles imatges del parc eòlic Reußenköge, la central hidroelèctrica reversible Nant de Drance i la planta solar fotovoltaica sobre terreny Cestas.

*Jaume Morron i Estradé és autor del blog http://dialec.blogspot.com, sobre l’actualitat energètica catalana i internacional. Exgerent de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat) i coautor dels llibres Energia sobirana: com Catalunya pot ser autosuficient en energies renovables (2022) i Renovables, l’energia de la llibertat. Per una logística catalana de l’electró (2023).