El factor humà
Veritat, política i reparació
La resolució declarant Puig Antich víctima del franquisme no tapa les vergonyes del sistema judicial i polític espanyol
Han passat tres dies des que l’Imma Puig Antich, la Montse, la Carme i la Merçona van tornar de Madrid amb un document oficial sota el braç on diu que el seu germà Salvador va ser víctima de persecució política i que el seu cas s’inscriu de ple en la llei de memòria democràtica, que declara nuls els processos que van vulnerar les més elementals garanties a un judici just.
Han passat tres dies i en Salvador continua allí dalt, sota un cel de llum, al mur de Vallcarca on el va pintar el magnífic Roc Blackblock, al costat d’un text concís, diàfan, aclaridor, com un cop de puny: “Va ser l’Estat.” Efectivament, tots els que parlen de l’“assassinat” del Salvador s’equivoquen, va ser pitjor que un vulgar homicidi dolós, va ser un crim d’estat.
Això de l’Estat és una cosa complexa. Hi ha una tendència a identificar aquesta forma política de nom difús amb el partit de torn que ocupa temporalment el govern per fer aprovar quatre lleis. És un error, un estat és molt més que un grapat de polítics o, en el cas d’Espanya, molt més que el dictador de torn colpejant amb el ceptre o el monarca lluint corona: és un entramat d’estructures, falques del poder, famílies d’intocables, confluència d’interessos, niu de privilegis arrelats en el temps del temps, comptes corrents que han de créixer dins i fora la pàtria. La pàtria, sobretot, la pàtria.
El document que rehabilita la figura de Salvador Puig Antich porta l’encapçalament del Govern d’Espanya i la rúbrica, al peu, del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Víctor Torres. És un acte de govern, fruit d’una decisió política d’aprovar i aplicar una llei. És d’importància capital que la mateixa institució de govern que el 1974 va donar conformitat a la sentència condemnatòria de Puig Antich, ordenant la seva execució al garrot, esmeni avui la plana en un acte de constricció i de reconeixement del mal causat. Una decisió política en corregeix una altra de gravíssima i irreversible. Mal reparat i sentiment d’íntima satisfacció per a l’Imma, la Montse, la Carme i la Merçona després de mig segle de patiment.
Cal, però, no oblidar les coses. La primera és que un altre govern del PSOE també va decidir fer política el 2005 amb un decret en què condecorava el policia mort durant la detenció del Salvador, Francisco Ánguas, i donant-li categoria de víctima del terrorisme. El decret va ser publicat al BOE però mai es va comunicar a la família del difunt.
La família Puig sí que va ser convocada aquest dimecres pel ministre Torres a un acte públic de reparació. I van anar a Madrid com hi havien anat anys abans buscant justícia, la que només poden donar els tribunals amb les seves resolucions. Fins a dues vegades van anar al Tribunal Suprem demanant revisar el cas del Salvador i en van tornar amb les mans buides i el cor encongit, perquè l’Estat, quan s’enroca, es cargola i colpeja, és dur, molt dur.
Vallcarca és molt lluny del poder, de Madrid, de la política i de la mala justícia. Al mateix mur amb la imatge del Salvador hi ha escrita una altra frase que se li atribueix: “Digue’ls que continuïn lluitant.” Per això, malgrat el que facin jutges o polítics, rebin moixaines o puntades de peu, dues valentes, la Merçona i la Carme Puig, volaran demà a Galícia per participar en un acte sobre la pena de mort. Sí, la seva lluita continua.
