Més sobre llengua

He rebut el mateix dia dos textos interessants: l’un, una circular de promoció de vins de la Rioja, que inclou la versió en català del text que detalla l’oferta. Bodegas Alavesas S.A., doncs, ha fet allò que encara estem esperant que facin la majoria de les empreses vinícoles catalanes que s’adrecen al nostre mercat. Ara hi ha una campanya per a afavorir el consum de vins catalans, però quin sentit té si no s’afavoreix al mateix temps el consum de llengua catalana?

L’altre text –l’altre exemple– és la invitació que, també en català, envien el director de l’Oficina de Turisme de Portugal i el president de la Comissió Regional de Turisme de l’Algarve per a assistir, a Barcelona, a un acte de promoció d’aquella regió turística portuguesa. No és la primera vegada que l’organització oficial del turisme portuguès demostra la seva sensibilitat pel que fa a la realitat catalana. També aquí és obligat de comparar aquesta actitud amb la de certes entitats i organismes que d’altres Estats europeus mantenen a Barcelona que no semblen haver-se adonat encara –tot i que la seva activitat és cultural, en el sentit més ampli– que no és correcte continuar ignorant la llengua pròpia del país. No és menys significatiu que el turisme regit des de Lisboa ens parli català, i no ho faci el turisme regit des de Madrid.

Parlant de Madrid: un lector s’escandalitza que la masia Can Jaça l’hagi trobat en el mapa de la Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral amb el nom de “Casa Jaza”. Si teniu ocasió, benvolgut amic, de consultar amb detall –jo ho he fet– tota mena de mapes oficials us quedareu de pedra.

Us recorda alguna cosa “Tongrosi”? Exacte, això vol ser Cantonigròs. I no us desconcerti massa de trobar un “Castellón” –així, a seques– a l’Empordà: és Castelló d’Empúries.

En voleu una altra de ben grossa? Cap al Pirineu trobareu “Bolú”. Aquest “Bolú” és Boi… i no gaire lluny diuen que hi ha el “Portarrón de Espoz”, o sigui el Portarró d’Espot.

Bages és “Bagues”, Nou Comes és “Non Comas” –o sigui “no mengis” en castellà clàssic– el Pla de Campllong (on hi ha el Pi de les Tres Branques) és “Canllong”, Riells del Fai és “Riels”, Gualba de Dalt és “Gualba dadalt” –que queda prop del riu “Turdera”–, Vilatorta és “Vilatoria” i, agafeu-vos fort. Sant Quirze de Safaja és “Sófagas”!

La llista seria inacabable, i va molt més enllà del cas del “Pico de los Muy Felices” amb què fou rebatejat el català “Pic dels Tres Hereus” per algú que no sabia ni català ni francès. Tot plegat no es tracta d’anècdotes. És un document rigorosament històric i dramàtic de la desnaturalització de la qual intentem salvar-nos.