Deesses cèltiques

El primer que crida l’atenció en estudiar la religió i la mitologia cèltiques és la gran quantitat de deesses que hi ha i l’enorme importància que tenen. En podem destacar la deessa de la sobirania. “El tipus bàsic de deessa cèltica era alhora mare, guerrera, harpia, jove donzella, transmissora de fertilitat, posseïdora d’un fort desig sexual que la portava a buscar companys sexuals mortals i immortals, proveïdora de prosperitat al país, i protectora de bestiar major i ramats” (Ross 1967:233). La deessa de la sobirania es projectava en l’àmbit social i polític: ella era qui elegia, aprovava i mantenia un monarca en el tron. La figura de la sobirania era la que atorgava al rei l’accés al tron, ja que ell no podia començar a regnar sense haver cohabitat abans amb aquesta deessa de la sobirania, en qualsevol de les seves formes o representacions. “En resum, en les antigues societats cèltiques, les dones posseïen una posició inigualada en societats contemporànies. Podien governar, ésser guerreres, metgesses curanderes, druïdesses, jutgesses, poetesses, etc.” (Manuel Alberro)