Posseïts per un esperit

Les dar­re­res hores ha estat notícia el cas d’una dona canària que ha vist com l’aco­mi­a­da­ven de la feina després de ser engan­xada a les xar­xes soci­als ballant amb talons. El que ha indi­ges­tat els seus supe­ri­ors no ha estat els seus dots per al ball, sinó que acu­mu­lava deu mesos de baixa per culpa d’uns galin­dons. Com ja se sap que de tot hi ha a la vinya del Senyor, el capítol labo­ral no en serà l’excepció. Segur que tot­hom està ara mateix en con­di­ci­ons de citar un cas pro­per d’una per­sona que ha fet comèdia durant una llarga tem­po­rada per tal de viure dels impos­tos de la resta, com també deu poder men­ci­o­nar, amb la mateixa faci­li­tat, l’exem­ple d’algú altre que s’hi ha rein­cor­po­rat molt abans del que indi­ca­ven els con­sells del metge. Entre els autònoms en tro­bem a cabas­sos, d’aquest segon grup. Així que, més que entrar a valo­rar si la balla­rina en qüestió és o no una bona pen­ques, pot­ser la reflexió a què con­vida aquest cas és la neces­si­tat capi­tal que tenen mol­tes per­so­nes de donar publi­ci­tat a la seva vida a través de les xar­xes, fins i tot quan aquesta pràctica se’ls pot girar en con­tra. Dubto que l’afec­tada sigui tan xim­ple per no pre­sa­giar que aque­lles imat­ges li podien com­por­tar algun pro­blema. Tam­poc era curta de gam­bals aque­lla exveïna meva que tenia un deute enorme amb la comu­ni­tat i plo­rava en les reu­ni­ons perquè no podia esme­nar-lo, però després difo­nia a les xar­xes foto­gra­fies d’uns viat­ges al Carib. Que pot­ser viat­java de franc, però podem estar d’acord que hau­ria estat més pru­dent no fer por­no­gra­fia del seu temps d’oci. La culpa, en rea­li­tat, deu ser d’aquest espe­rit maligne que ha posseït tantíssima gent i que els nega la pos­si­bi­li­tat de ser amos de les seves deci­si­ons. Si no, no puc enten­dre aquest afany per expli­car a la resta del món fins la talla de les cal­ces.