L’avi músic de Fel Faixedas

L’àvia d’en Fel Fai­xe­das man­te­nia con­ver­ses aca­lo­ra­des amb les pro­ta­go­nis­tes dels seri­als tele­vi­sius i no s’estava de trac­tar de burra la noia que tenia el paper prin­ci­pal perquè es quei­xava que estava grassa i en canvi no parava de men­jar xoco­lata. També par­lava amb tot­hom que sor­tia per l’apa­rell men­tre era asse­guda al sofà de casa, tot i que mai cap d’ells li va res­pon­dre. Ho sabem perquè així comença el lli­bre que acaba de publi­car Fel Fai­xe­das, autor i actor de tea­tre, escrip­tor i humo­rista i col·labo­ra­dor habi­tual dels prin­ci­pals pro­gra­mes de ràdio i tele­visió del país. Arbu­ci­enc de cin­quanta-qua­tre anys, ha fet una llarga car­rera amb el seu amic Car­les Xuri­guera, amb qui va començar l’aven­tura de Tea­tre de Guer­ri­lla jun­ta­ment amb en Quim Mas­fer­rer. I va ser pre­ci­sa­ment l’àvia Maria la que un dia, quan estava punt d’anar a fer una actu­ació a Vilobí d’Onyar, li va pre­gun­tar: “I avui, on vas a tre­ba­llar?” En Fel tenia 28 anys aca­bats de fer i es va sor­pren­dre de la pre­gunta, perquè va ser la pri­mera vegada que algú de la família con­si­de­rava tre­ba­llar allò d’anar a fer tea­tre. I va ser lla­vors que li va dei­xar anar la gran frase: “Has de tenir clar que la gent us ve a veure actuar, però tu, tu hi vas a tre­ba­llar.”

M’hau­ria agra­dat coneixe’t és el nom del lli­bre deliciós que ha escrit en Fel i que no parla de l’àvia Maria, sinó del seu avi Pitu, a qui no va conèixer perquè va morir als 52 anys, sis anys abans que nasqués en Fel. Era el pri­mer saxo­fo­nista de l’Orques­tra Inter­na­ci­o­nal Mara­ve­lla. La gènesi del lli­bre, explica en Fel, cal anar a bus­car-la al pro­grama Islàndia, d’Albert Om. En Fel hi col·labo­rava i un dia, escol­tant una peça musi­cal, va sobre­sor­tir un solo de saxo i en Fel va dei­xar anar: “Boníssims, aquests saxos! A mi m’hau­ria agra­dat ser músic, com el meu avi.” L’Albert ho va engan­xar al vol i el va fer par­lar de l’avi, de qui en Fel en sabia més aviat poc, però just aca­bar el pro­grama tenia una tru­cada de Josep Loredo, que li va donar les claus per saber-ne alguna cosa més.

Josep Loredo, músic jubi­lat, té un blog on s’hi troba tot el que puguis bus­car del món de les orques­tres i de la música nos­trada. Allà en Fel hi va tro­bar fotos i va aga­far consciència que aquell avi que no va conèixer havia tin­gut un pes impor­tant en la música en gene­ral i en la Mara­ve­lla en par­ti­cu­lar. El recor­re­gut que fa en Fel ens explica la història de l’hereu de Can Bellveí, que renun­cia a ser-ho pel seu amor per la música, que se l’ino­cula de petit com un verí que li can­via la vida. Així, expli­cant la història d’en Pitu Fai­xe­das, en Fel explica també el seu viatge sen­ti­men­tal a la recerca de les seves arrels. D’algun lloc li havia de sor­tir aquest verí. De fet la seva tra­jectòria no dife­reix tant, perquè en Fel va renun­ciar a man­te­nir el negoci fami­liar de la pei­xa­te­ria per jugar-se-la a l’esce­nari. Pre­gun­tant, visi­tant arxius i con­ver­sant amb vells músics, en Fel ha escrit un lli­bre on des­co­breix el seu avi i també es des­pu­lla una miqueta ell. L’avi va acon­se­guir l’èxit amb la Mara­ve­lla i va vol­tar per mig Europa en anys en què no es feia. En Fel té un nom en el món tea­tral de casa nos­tra. L’àvia Maria ja li va dir: “El teu avi, allà on sigui, està molt orgullós de tu.”