Som 10 milions
Els papers d’un anarquista
El biògraf de César Broto ha cedit el llegat de l’anarquista lleidatà a la biblioteca llibertària Maria Rius
César Broto va néixer a Saragossa l’any 1914 i quan era un infant els pares es van traslladar a Lleida. És en aquesta ciutat on va començar a treballar, quan tenia onze anys. El seu pare era un ferroviari socialista pròxim també a les idees llibertàries i el petit César va entrar en contacte aviat amb els anarquistes lleidatans de la clandestina CNT a través de la Societat d’Impressors. Va ser vocal i secretari del sindicat, i també de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Lleida, i als dinou anys era un dels fundadors de la revista Acracia, situada en la línia dura del moviment anarquista. També va ser un dels impulsors de l’Ateneu Llibertari de Lleida. L’any 1935 va desertar del servei militar i se li atribueix que, poc abans de l’esclat de la insurrecció franquista, va saber a través d’un grup d’aragonesos que feien el servei militar del cop imminent del juliol de 1936, i hauria provocat que els anarquistes catalans es preparessin els dies previs a l’imminent aixecament dels feixistes.
En un dels episodis d’aquells mesos convulsos, Broto es va desplaçar a l’Estat francès en companyia de Josep Peirats per aconseguir armes per a la CNT lleidatana. En tornar, es va incorporar a la columna Durruti en el front d’Aragó i, després, al front del Segre. L’any 1939, als 25 anys, el van ferir a Artesa de Segre i el van evacuar cap a un hospital de Barcelona. Allà el van trobar les noves autoritats franquistes quan van aconseguir el control de la capital catalana i el van condemnar a quinze anys de presó i a camps de treball esclau.
A les presons va aprofitar per formar-se en radiotècnia i treballar com a mecanògraf a les oficines. Devia semblar un pres exemplar, però Broto ho feia amb una finalitat molt concreta: la falsificació de documentació per ajudar els seus companys encara en llibertat i la constitució, un cop va sortir de la presó, d’una xarxa de militants clandestins de la CNT amb la qual continuar la lluita mentre, de cara a fora, treballava en un laboratori d’electricitat. El van enxampar i, després de gairebé dos mesos d’interrogatoris i tortures, el van condemnar a trenta anys més de reclusió.
Després de diversos intents de fuga, el van posar en llibertat a mitjan anys seixanta, però el van detenir aviat per interrogar-lo de nou i va marxar a l’exili a França, del qual no tornà fins al 1980.
Tot i l’oblit que va caure sobre ell, va publicar el llibre La gran trata de esclavos sobre el treball esclau dels presoners del franquisme. El llibre es va presentar el passat mes de juny a la Seu Vella de Lleida, per recordar que aquest espai també va ser un camp de concentració. Miquel Àngel Bergés Saura el va entrevistar per publicar finalment la seva biografia: La Lleida anarquista: memòries d’un militant de la CNT durant la República, la guerra civil i el franquisme, publicada el 2006 per Pagès Editors. Broto va morir tres anys després i les seves cendres es van escampar al Pirineu.
El seu nom ara és notícia perquè Bergès ha cedit els documents i escrits de Broto a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida. Potser la ciutat no li donarà mai una placa de carrer, com si van tenir els guanyadors de la guerra i els que els van succeir, però, almenys, els papers guardaran la memòria d’un dels que van lluitar contra els vents implacables de la història.
