La injustícia del transport

Alguna cosa no estem fent bé en aquest país quan alumnes de diversos centres no poden tornar a casa o no poden arribar a l’escola per no tenir lloc en un bus. Divendres passat, la meva filla es va quedar a terra (Girona) per falta de seient. El conductor li va tancar la porta als morros i li va dir –a ella i a nou persones més– que no podia pujar, que no podia arribar a casa (Olot). Eren les quatre i vint de la tarda i, per a més inri, estava diluviant. Evidentment, vam fer un full de reclamació que no ha obtingut resposta.

Ha sortit a les notícies que des de la companyia són molt conscients del problema i que hi estan buscant solució juntament amb el govern (també molt conscient de tot plegat). Facin el favor de no prendre la gent per imbècil, i posar més busos immediatament! L’article 27 de la Constitució Espanyola (que tant defensa el govern actual) reconeix el dret a l’educació. En lloc de convertir l’antiga línia de tren Girona-Olot en una via verda per a ciclistes, hauria estat molt més beneficiós de construir una bona línia de tren que connectés ambdues ciutats. I aquest fet, per desgràcia, no passa només amb la connexió Girona-Olot. Passa en molts altres indrets i no es fa res de res. La inacció i falta de resposta del govern és totalment injusta per als ciutadans, es perpetua en el temps i s’acaba convertint en injustícia. Ho deia Plató: “La injustícia, quan es fa en gran, és més forta, més lliure i més poderosa que la justícia.”