La puntualitat

Tots tenim rellot­ges a l’abast, el del nos­tre inse­pa­ra­ble mòbil sense anar més lluny, als canells dels nos­tres com­panys de classe, o segu­ra­ment et toparàs amb més d’un cami­nant pel cen­tre. Tot i així, sem­bla men­tida que algu­nes per­so­nes hagin fet de la manca de pun­tu­a­li­tat un hàbit. Encara que mol­tes pel·lícules ens han ense­nyat que fer-te espe­rar et fa més interes­sant i que la tra­dició mana que la núvia ha d’arri­bar tard, penso que no ser pun­tual és una falta de res­pecte cap a qui espera. Avui en dia, en una soci­e­tat en què tots anem de bòlit i sem­pre ens falta temps, a ningú li fa gràcia haver de per­dre’l espe­rant. El temps per­dut no es recu­pera! Per mi la pun­tu­a­li­tat és una vir­tut de qui la prac­tica i una mos­tra de res­pecte cap als altres que no hem de dei­xar que es perdi.