Del treball i algunes frustracions

Un estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ens fa saber que el 27% de les persones joves d’entre 16 i 34 anys que treballen al nostre país tenen més qualificació acadèmica de la que es necessita a la feina on els han contractat i que a molts dels que s’hi troben, això els crea frustració. A aquesta dada se n’hi podria afegir una altra, no quantificada i també frustrant, que és la de totes aquelles persones, de qualsevol edat, que són rebutjades com a candidats per a una feina precisament perquè tenen una qualificació més alta de la que s’hi demana. Tant d’un cas com de l’altre, se’n sol fer, generalment, una interpretació negativa. Però també se’n pot fer una de molt positiva i molt alliçonadora: l’actitud valenta de les persones a les quals no els cauen els anells ni se’ls enfonsa l’orgull quan es tracta de guanyar-se la vida. Per a molts d’ells, aquesta situació serà transitòria perquè la mateixa determinació que els ha dut a arremangar-se també els empenyerà a continuar millorant. Per això, sense renunciar a la feina que tenen per fer les institucions polítiques i educatives del país, i també les famílies, per corregir el desfasament que hi ha entre el mercat laboral i les expectatives dels joves, potser seria bo que algú es preocupés de posar en contacte aquestes persones que s’esforcen per tirar endavant per damunt de totes les dificultats i de totes les titulacions, amb les que s’arronsen davant de feines, d’horaris, de responsabilitats i de salaris que no s’ajusten al món ideal que han imaginat ni a les seves conveniències particulars. Potser el contrast faria que tots els somiatruites s’adonessin que les portes del món només s’obren automàticament per als poderosos i que la resta dels mortals ens les hem d’obrir a patacades.