L’Europa dels crancs

“Qui avisa no és traïdor”, deu pen­sar Gior­gia Meloni davant les crítiques que li arri­ben per la seva ver­go­nyosa pro­posta d’exter­na­lit­zar la gestió migratòria en cen­tres alba­ne­sos. Crítiques que, diguem-ho clar, són escas­ses i esmorteïdes per part d’una ban­cada euro­pea que va assi­mi­lant els dis­cur­sos cri­mi­na­lit­za­dors de la ultra­dreta. I al cap­da­vant, Ursula von der Leyen, que amb l’apro­vació del Pacte Euro­peu de Migra­ci­ons i Asil cavalca cap a una Europa que gira l’esquena, defi­ni­ti­va­ment, al relat de l’Europa dels drets i les lli­ber­tats pels quals tants anys hem llui­tat. Pas enrere.  Par­lem d’un acord Albània-Itàlia que mai hau­ria d’haver exis­tit i que auto­ritza el país balcànic a fer-li la feina bruta a Itàlia. A canvi d’una mili­o­nada d’euros, Albània ha cons­truït dos cen­tres de detenció per a per­so­nes migra­des: un, bate­jat amb orgull per la mateixa Meloni com a “mini Guantánamo” i des­ti­nat a veri­fi­car les sol·lici­tuds d’asil, i l’altre, encar­re­gat de tra­mi­tar les expul­si­ons “en calent”, que vul­ne­ren el dret inter­na­ci­o­nal. Tot ple­gat, amb uns cos­tos molt més ele­vats que si s’hagues­sin aixe­cat a Itàlia. A més, el fet que Albània no esti­gui dins la Unió Euro­pea augura mol­tes difi­cul­tats per garan­tir els drets humans de les per­so­nes que dema­nen pro­tecció inter­na­ci­o­nal. Més pas­sos enrere.  Però és que per a Meloni qual­se­vol mètode és vàlid per evi­tar la imatge de ros­tres raci­a­lit­zats arri­bant a terra ita­li­ana, que posa­ria en evidència una rea­li­tat incòmoda: que no es poden posar por­tes al mar i que les polítiques migratòries euro­pees no es poden arre­glar a cop de talo­nari.  Malau­ra­da­ment, fa temps que Europa pri­o­ritza la mili­ta­rit­zació de les seves fron­te­res per damunt dels drets humans. Ho fa amb socis com el Mar­roc o Tur­quia, que plan­te­gen seri­o­sos dub­tes en aquesta matèria. L’extrema dreta ita­li­ana és un clar exem­ple d’aquesta deriva des­hu­ma­nit­za­dora i cri­mi­na­lit­za­dora de la migració. Si la justícia ita­li­ana rebutja l’expor­tació migratòria a Albània, no hi ha cap pro­blema! Sim­ple­ment, s’inventa un decret que des­di­buixa la llei ita­li­ana que garan­teix el dret a l’asil per a per­so­nes pro­vi­nents de països no segurs. Tra­ient pit, menys­pre­ant drets, lleis, i lli­ber­tats. Retro­ce­dim com si fóssim crancs!