Les guerres

Per què s’arriba a la guerra? Les moti­va­ci­ons són mol­tes: quan no se reseixi a tro­bar una solució nego­ci­ada a través la diplomàcia per resol­vir interes­sos econòmics com l’aca­par­ra­ment de risor­ses (aigua, petroli, mine­rals, terra), ideològics (diferències cul­tu­rals, reli­gi­o­ses), estratègics, etc., o quan una de les parts no troba altres solu­ci­ons per con­se­guir los pro­pis objec­tius. Totes raons que sovint se lli­guen entre elles i, jun­tes amb diferències cul­tu­rals, reli­gi­o­ses i de comu­ni­tat, ali­men­ten i allar­guen lo con­flicte.

L’ONU ha decla­rat que lo número de guer­res al món d’avui, entre naci­ons i guer­res civils, són al livell més alt després de la fi de la Segona Guerra Mun­dial.

D’aquei­xes con­flic­tes, les vícti­mes són civils que no han vol­gut les guer­res i sobre­tot les cri­a­tu­res inno­cents. Fonts infor­ma­ti­ves, com Save the Chil­dren, infor­men que almanco 3.100 cri­a­tu­res sota els cinc anys són estats matats a Gaza. I podem adju­nir en aqueix des­as­tre les per­so­nes invàlides i les cares­ties.

Par­lant de les guer­res d’avui, la Rússia i Israel de les quals se parla demés (si també n’hi ha mol­tes altres espar­gi­des en tot el món), són tots dos països que ocu­pen ter­ri­to­ris que no li apar­te­nen. Guer­res als con­fins de la Unió Euro­pea entre estats que són també potències nucle­ars, amb el risc que el con­flicte s’allar­gui i que ne tiri a dins altros, i així anar encon­tre a una solució letal per tota la huma­ni­tat.

Amb aqueixa mia opinió jo vull trac­tar d’un argu­ment del qual se parla poc: dels efec­tes de les guer­res sobre l’ambi­ent, que avui en dia és un tema molt impor­tant que no podem reen­viar, si volem donar un futur a tota la huma­ni­tat, siguin nos­tros fills o nets, que ven­gue­ran després de mosal­tros.

Les acti­vi­tats mili­tars tenen un impacte sig­ni­fi­ca­tivo sobre l’ambi­ent, perquè pro­du­ei­xen grans quan­ti­tats de gas serra, perquè inqüinen i con­tri­bu­ei­xen al can­vi­a­ment climàtic mun­dial i a l’exhau­ri­ment de risor­ses natu­rals, con­si­de­rant també que l’alt grau de meca­nit­zació dels exèrcits neces­sita grans quan­ti­tats de com­bustíbil fòssil (un fac­tor econòmic deter­mi­nant en el cau­sar guer­res). L’inqüina­ment mili­tar és un feno­men mun­dial. Estu­dis han tro­bat una forta cor­re­lació posi­tiva entre les des­pe­ses mili­tars i aug­ment de l’emissió de gas serra amb l’impacte d’aqueixa des­pesa sobre les emis­si­ons de carbònio més alt pels països del nord del món, o sigui los països més esvi­lu­pats. L’explosió de les bom­bes que des­tru­ei­xen cases i cam­pa­nyes en terra i naus mili­tars ple­nes de mate­ri­als peri­llo­sos, de mate­ri­als nucle­ars també, que afon­den.

Altro fac­tor impor­tant de con­si­de­rar és la uti­lit­zació del ter­ri­tori (bases mili­tars, camps d’ades­tra­ment, dipòsits, etc.) que obliga les per­so­nes a aban­do­nar les pròpries cases i les pròpries ter­res. La impos­si­bi­li­tat d’actuar acti­vi­tats econòmiques, arti­ja­nals, agrícoles, i per con­tra l’aug­ment expo­nen­cial de les acti­vi­tats en les estruc­tu­res d’emergència sanitària.

No hi ha dia que tots los mit­jans de comu­ni­cació, tele­visió com­presa, que mos fa veure imat­ges hor­ri­bles, no par­lin de guer­res.

Ara torn al sotatítul con­cluint que: les morts i les des­tros­ses no són sola­ment en la part adversària, en el nemic, ma col­pei­xen les per­so­nes que ten­gue­ri­ven d’estar a cor als gover­nants i als quals hi ten­gue­ri­ven de donar benésser: lo sou pòpul. Los acords fora neces­sari que se faces­sin pri­mer de decla­rar guerra perquè ningú hi gua­nya, tots hi per­den.