Els avis

Els avis cata­lans en sabien prou, de seure en un banc de qual­se­vol pla­ceta de poble, vila o ciu­tat a pren­dre el sol i fer-la petar. Desen­vo­lu­pa­ven, en una pràctica exqui­sida, argu­ments irre­fu­ta­bles a l’entorn del “si no fos” (per una xacra o altra). Avui dia, d’aquells avis, ja no en queda ni l’ombra; els bancs són buits i bruts, i el sol molesta, perquè crema més que no escalfa. I les raons del “si no fos” s’han vul­ga­rit­zat tant que se sen­ten en boca de tot­hom, lle­vat dels avis, que ves a saber on són. I com fa un poeta nos­trat amb un cert humor para­se­nil: “Els avis cata­lans són els grans absents dels bancs del «si no fos» i qui els veu s’ha confós.”