La cadira de l’alcalde

Badalona ha reparat un greuge històric. Després d’una llarga espera, l’alcalde Frederic Xifré té un monument commemoratiu, una escultura amarada de simbolisme que fa justícia a qui s’arrabassà la vida per haver estat lleial als principis democràtics al servei del seu poble. Un alcalde que només exercí durant 10 mesos però que ha adquirit una càrrega emblemàtica de gran envergadura.

Frederic Xifré i Masferrer (1884-1940) pertanyia a la petita burgesia liberal d’arrels republicanes quan creà, junt amb el seu germà Manuel, una fàbrica de productes de perruqueria, coneguda popularment com “el pèl” per l’especialització en perruques i cabell artificial. Aviat s’interessà per la política i el 1917 formà part de la candidatura de Coalició Republicana, amb la qual exercí com a regidor fins a les vagues d’agost de la Cros (1918), que se saldaren amb quatre morts, i la següent repressió que conduí a la dictadura de Primo de Rivera.

En una segona etapa política, Xifré s’afilià a Esquerra Republicana quan es creà el 1931, i el 1934 fou elegit regidor per la formació. Els Fets d’Octubre portaren a la suspensió del consistori i, en recuperar-se, el febrer del 1936, l’alcalde Deulofeu no es reintegrà a causa d’una malaltia i aleshores s’elegí Xifré per ocupar el càrrec, fins al gener, quan hagué de marxar a Marsella per causes professionals.

Un any després, tornà a Catalunya i es desvinculà de la política i amb la família van a viure a Alella. És allà on, a l’ocupació franquista, va ser detingut, empresonat i jutjat per haver exercit com a batlle badaloní. En judici sumaríssim, el fiscal, avalat per les denúncies d’uns conciutadans franquistes de noms ben coneguts, en demanà 30 anys de presó i, contra qualsevol lògica, el jutge canvià la petició per pena de mort. Alguna mà oculta havia mogut els fils.

Els monjos de la cartoixa de Montalegre declararen que gràcies a la gestió de Xifré pogueren amagar i salvar gran part de la comunitat i els seixanta-sis empleats de la indústria que regentava parlaren a favor seu. Disset avals es presentaren com a plec de descàrrega, entre ells els rectors de les dues parròquies de la ciutat (Santa Maria i Sant Josep), i es feren públics casos en què el mateix batlle els havia acollit a casa seva per protegir-los. Tot debades: el 15 de febrer del 1940 fou afusellat al Camp de la Bota.

Amb la recuperació dels ajuntaments democràtics, el nomenclàtor ciutadà s’enriquí amb una plaça amb el seu nom. Anys després es creà l’Associació d’Amics de l’Alcalde Xifré i aquest grup durant anys ha lluitat perquè s’erigís un monument memorístic. Ara, tants anys després, a la mateixa plaça que porta el seu nom, i vençudes moltes excuses oficials de tota mena, La cadira de l’alcalde i un panell explicatiu fan un bri de justícia. L’obra de l’escultor Pere Coll reprodueix la cadira que presideix la sala noble municipal foradada pels trets que recorden l’assassinat franquista. Una nodrida presència ciutadana s’emocionà quan es reconegué que es volia rescabalar la víctima d’un assassinat forassenyat. Aquesta és la història.