Matar el ‘maricón’

El judici per l’assas­si­nat de Samuel Luiz, col­pe­jat fins a la mort per una colla d’ani­mals la mati­nada del 3 de juliol del 2021 a la Coru­nya, ens està ofe­rint el pit­jor i el millor de la con­dició humana. Veu­rem quants com­po­nents del grup agres­sor són con­dem­nats i a quants anys perquè en vista de com s’estan desen­vo­lu­pant les dife­rents ses­si­ons només és qüestió de posar-hi una xifra. S’ha arri­bat a aquest punt després d’una exhaus­tiva inves­ti­gació poli­cial ini­ci­ada enmig de la gran reper­cussió social que va tenir el crim i amb mol­tes difi­cul­tats per la ine­xistència d’imat­ges prou clares pro­vi­nents de les càmeres de segu­re­tat de la zona. Sabem que tot va començar per un estúpid malentès, els agres­sors es pen­sa­ven que la víctima els estava gra­vant amb el mòbil, i que en Samuel va ser col­pe­jat de manera sal­vatge per unes per­so­nes que tro­ben nor­mal picar als altres. Sobre­tot si tenen una deter­mi­nada ori­en­tació sexual. “Te voy a matar, maricón”, pro­ba­ble­ment serà la frase que li cos­tarà més cara a un dels prin­ci­pals acu­sats. Va esco­pir-la amb el mateix odi que deu haver emprar tan­tes altres vega­des i ara es pot con­ver­tir en un argu­ment deter­mi­nant a l’hora de sumar més anys de presó a con­seqüència d’haver mani­fes­tat les ganes de matar. Fer ser­vir la paraula maricón com a insult retrata el nos­tre baix nivell humà i intel·lec­tual; aquesta és una assig­na­tura pen­dent per a bona part d’una gene­ració que encara té nor­ma­lit­zat el seu ús “perquè tots sabem que només és una manera de par­lar”. Fins aquí el pit­jor de la con­dició humana, ara ve la segona part, l’edi­fi­cant. Les dues úniques per­so­nes que la fatídica mati­nada van auxi­liar en Samuel van ser l’Ibra­hima i en Magatte, dos sene­ga­le­sos que van sen­tir l’obli­gació d’inter­ve­nir tot i estar en situ­ació irre­gu­lar. La resta d’espec­ta­dors mirava sense fer res. Durant el judici un dels advo­cats de la defensa ha tin­gut les gal­tes d’inten­tar desa­cre­di­tar els dos sene­ga­le­sos perquè després van rebre la regu­la­rit­zació pel seu com­promís cívic. La jut­gessa va tallar-lo en sec: és evi­dent que quan van inten­tar aju­dar en Samuel no espe­ra­ven res a canvi. Segu­ra­ment se m’ha esca­pat però no he pas sen­tit ningú de la prim­mi­rada Aliança Cata­lana o de l’exi­gent Vox aplau­dir el deure d’aju­dar la gent exer­cit per aquests dos modèlics sen­se­pa­pers.