El cas Errejón, com a símptoma

La dimissió del portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, després de diverses denúncies per actituds masclistes i possibles delictes sexuals, ha tornat a posar el focus en com la lluita contra el patriarcat continua sent un desafiament massa sovint desencoratjador, que té poc a veure amb la ideologia política i és d’arrels més profundes. Errejón, cofundador de Podem i segurament un dels rostres fins ara de la nova política, assumeix, ni que sigui veladament, en el seu comunicat de renúncia, conductes impròpies i masclistes. Un fet que d’entrada posa en evidència la hipocresia, a banda de la decepció, del líder d’un partit polític que ha fet gala del feminisme i de les noves formes de fer política i d’exercir el poder. Que les conductes que s’atribueixen al polític madrileny, revelades a través d’una denúncia periodística –i sembla que conegudes pel seu partit, Sumar, des de feia temps–, siguin o no delictives, ho hauran de decidir els tribunals i Errejón s’ha de poder defensar.

Més enllà del cas Errejón i de les derivades judicials que hi hagi i de la utilització política que se’n pugui fer, el cas es revela com un símptoma d’un problema que cal encarar denúncia a denúncia per visibilitzar una lluita sempre desigual, vinculada massa vegades als rols de poder. Sense oblidar la revictimització freqüent que implica per a les dones que en són víctimes. La idea d’una societat igualitària, lluny d’actituds masclistes, és una carrera de fons que encara malauradament s’albira lluny d’aconseguir-se i que no pot tenir només el Codi Penal com a límit. El Codi Penal no és un manual ètic. I entre allò que socialment hem decidit que sigui delicte i que ha de ser castigat amb una condemna i allò que és inacceptable i reprovable hi ha un ventall de conductes que tenen a veure amb el respecte i l’educació i hem d’exigir que també tinguin conseqüències, i més entre els representants polítics. Si no, correm el risc de banalitzar i exonerar determinats comportaments que no encaixen al Codi Penal. Difícilment construirem una societat igualitària a les sales dels jutjats, malgrat que calgui anar-hi cada vegada que hi hagi un fet delictiu.