Escoltar el pagès

Érem a principis de febrer, quan els pagesos i ramaders van deixar els camps i les granges per sortir a les carreteres per dir que ja n’hi havia prou. Ofegats per la burocràcia i escanyats per la sequera es volien fer sentir i volien solucions, no promeses. A la ciutadania ens tenen al seu costat però les administracions, per molt que gesticulin, fa l’efecte que no. “Se’ns ha d’escoltar! Si nosaltres féssim com ells i no escoltéssim la terra, poc que anirem enlloc.” Era un pagès que enfilat dalt del tractor reivindicava un sector que sempre ha tingut la sensibilitat de saber escoltar la terra que han treballat i d’acudir al crit d’auxili que fa la gent que hi viu quan se’ls necessita. I recordo això avui, quan fa cinquanta anys que va néixer el sindicat agrari més arrelat a casa nostra, Unió de Pagesos. Fundat un 3 de novembre del 1974, encara en la clandestinitat, amb la voluntat de ser un sindicat nacional català, unitari, democràtic i independent, tenia l’objectiu de lluitar per una Catalunya lliure i solidària. I que es proposava –llavors i ara– defensar els interessos de les explotacions familiars agràries. Amb aquests anys s’ha guanyat el reconeixement de la societat catalana, que ja havia reconegut la seva contribució a la lluita antifranquista i l’oportunitat de les seves accions en defensa del món pagès i de la terra, entesa com un territori habitat per persones amb una determinada manera de veure i viure el món, ferma i compromesa com sovint demostren. Que no us enganyi el seu posat ferreny i, de vegades, esquerp perquè sota aquest aspecte fort i coratjós hi ha l’esperit ferm, enèrgic, combatiu i resistent d’algú que té la capacitat i la sensibilitat de saber escoltar, que ha après a mirar, a sentir i a veure. Que és conscient que cada vegada que es perd l’atenció es fereix algú. I que s’escarrassen a estendre un dels seus lemes: “No hi ha res més injust que el desig ni res més fort que la decisió de fer-lo realitat.” Cal escoltar el pagès.