Nous models geopolítics per regir el món

La cimera dels països aglutinats a l’entorn de la sigla BRICS, aquesta vegada celebrada a Kazan perquè el president rus té molt limitats els seus moviments internacionals, ha vingut a confirmar que els problemes mundials actuals no es poden continuar abordant amb models geopolítics del segle passat. L’ordre mundial continua pivotant al voltant de dues superpotències nuclears, els Estats Units i Rússia mateix, però el progrés econòmic i la globalització del planeta han reduït les distàncies amb els països que aspiren a ocupar un lloc al pòdium. Un fenomen que ha passat tant a Occident, on el nostre país i la nostra societat s’emmarca per raons geogràfiques i culturals, com també a Orient, amb l’activitat sostinguda en el temps dels BRICS, o sigui el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. Països que sense renunciar a una alineació estratègica amb els russos no renuncien tampoc a treure el màxim profit del mercat internacional per a la seva economia. És per això que en els darrers anys actors com la Xina han anat adquirint a marxes forçades un paper competidor en terrenys fins fa poc inexplorats. En tenim un exemple amb els aranzels aplicats recentment per a la Unió Europea al mercat automobilístic xinès.

La darrera reunió dels BRICS ha confirmat, d’altra banda, la dificultat d’aïllar actualment un adversari polític i militar perquè, més enllà dels embargaments decretats contra Rússia arran de la invasió d’Ucraïna, el president Putin ha exhibit un indiscutible poder de convocatòria en uns moments molt complicats per al seu govern. El perill era que això servís per blanquejar els seus excessos en la política exterior i les seves mancances democràtiques en la política interior, un parany que els assistents a la cimera han procurat evitar. La projecció dels BRICS també deixa sobre la taula la necessitat de posar al dia el paper d’organismes com el G7, format pels països més industrialitzats, i la necessitat d’acceptar contrapesos en tots els àmbits. O d’acceptar la realitat representada pel Sud Global, integrat per països amb interessos diferents però no necessàriament divergents i igualment legítims.