Nous models geopolítics per regir el món

La cimera dels països aglu­ti­nats a l’entorn de la sigla BRICS, aquesta vegada cele­brada a Kazan perquè el pre­si­dent rus té molt limi­tats els seus movi­ments inter­na­ci­o­nals, ha vin­gut a con­fir­mar que els pro­ble­mes mun­di­als actu­als no es poden con­ti­nuar abor­dant amb models geo­polítics del segle pas­sat. L’ordre mun­dial con­ti­nua pivo­tant al vol­tant de dues super­potències nucle­ars, els Estats Units i Rússia mateix, però el progrés econòmic i la glo­ba­lit­zació del pla­neta han reduït les distàncies amb els països que aspi­ren a ocu­par un lloc al pòdium. Un feno­men que ha pas­sat tant a Occi­dent, on el nos­tre país i la nos­tra soci­e­tat s’emmarca per raons geogràfiques i cul­tu­rals, com també a Ori­ent, amb l’acti­vi­tat sos­tin­guda en el temps dels BRICS, o sigui el Bra­sil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. Països que sense renun­ciar a una ali­ne­ació estratègica amb els rus­sos no renun­cien tam­poc a treure el màxim pro­fit del mer­cat inter­na­ci­o­nal per a la seva eco­no­mia. És per això que en els dar­rers anys actors com la Xina han anat adqui­rint a mar­xes forçades un paper com­pe­ti­dor en ter­renys fins fa poc inex­plo­rats. En tenim un exem­ple amb els aran­zels apli­cats recent­ment per a la Unió Euro­pea al mer­cat auto­mo­bilístic xinès.

La dar­rera reunió dels BRICS ha con­fir­mat, d’altra banda, la difi­cul­tat d’aïllar actu­al­ment un adver­sari polític i mili­tar perquè, més enllà dels embar­ga­ments decre­tats con­tra Rússia arran de la invasió d’Ucraïna, el pre­si­dent Putin ha exhi­bit un indis­cu­ti­ble poder de con­vo­catòria en uns moments molt com­pli­cats per al seu govern. El perill era que això servís per blan­que­jar els seus exces­sos en la política exte­rior i les seves man­can­ces democràtiques en la política inte­rior, un parany que els assis­tents a la cimera han pro­cu­rat evi­tar. La pro­jecció dels BRICS també deixa sobre la taula la neces­si­tat de posar al dia el paper d’orga­nis­mes com el G7, for­mat pels països més indus­tri­a­lit­zats, i la neces­si­tat d’accep­tar con­tra­pe­sos en tots els àmbits. O d’accep­tar la rea­li­tat repre­sen­tada pel Sud Glo­bal, inte­grat per països amb interes­sos dife­rents però no necessària­ment diver­gents i igual­ment legítims.