Errejón: què ens mostra aquest cas?

Aquest cas ens demostra que fins i tot els que tenen un discurs feminista poden ser assetjadors. Que el perfil de l’assetjador és el d’un home de qualsevol edat, de dretes o d’esquerres. Que els que agredeixen, en les guerres o als dormitoris, no són monstres, són homes que tendeixen a cosificar, és a dir, a veure les persones com coses. Que a més de dir que “el poder corromp”, podem dir que “el poder genera una certa subjectivitat tòxica”, que en els homes és més gran. I seguint amb el tema, vull subratllar tres coses: que el poder genera una certa subjectivitat tòxica, especialment si ja vens de casa sent un immoral; que la societat ha canviat, ja que abans només es condemnava la violència clarament manifestada des del principi i ara es condemna la violència exercida sobre la dona que, després de començar, decideix parar, i que per diverses raons hi ha casos molt mediàtics: el de la dona drogada pel marit i violada per desenes d’homes; el de Nevenka, la regidora perseguida i maltractada pel seu alcalde, i, ara, aquest! I per acabar, un dubte: la violència masclista és més estructural que la corrupció, o no?