...Això ho sabem tots els que residim a Catalunya, però feia temps que no vèiem les diverses branques de la salut posar-se d’acord en les reivindicacions. Els usuaris ho comprovem cada dia i en patim les conseqüències, i jo miro d’entendre l’autèntica raó del desajust que existeix, perquè tenim investigadors competents, cirurgians de fama mundial, especialistes de prestigi i instal·lacions prou presentables. Però què està passant quan tot el sistema de la Seguretat Social està esvalotat i diu que els treballadors estan mal pagats, que treballen massa i que han de marxar a l’estranger si volen viure millor. I els governs hi passen de puntetes: diuen que ells ho arreglaran tot, però no avancem gens a arreglar el que va malament. Temps d’espera de mesos i anys per a visites. Mentrestant, la publicitat es dispara per suggerir-nos que si contractem una assegurança privada estarem més ben atesos. Qui en surt beneficiat, de tot això? Els funcionaris poden triar l’asseguradora. La gent treballadora, no. Mentrestant, els grans capitals tenen moltes maneres d’escapolir-se d’ajudar a millorar la vida de la gent. Començant pels representants del país, que han acumulat riquesa sense miraments.