La B com a pantalla

La lluita per l’hegemonia dreta/esquerra dins l’independentisme és legítima si no és a canvi de destruir el moviment independentista i d’aliar-se amb l’enemic, ja que aleshores es canvia de lluita per una d’intrínsecament espanyolitzadora. Si algú en va tenir cap dubte, ha pogut veure què passa quan s’anteposa l’eix dreta/esquerra espanyol a l’eix Catalunya/Espanya. Això no vol dir que s’hagi d’ignorar l’eix dreta/esquerra català; simplement mai s’ha de perdre de vista –com fan els espanyols de dretes i d’esquerres– com i amb qui cal fer pactes tàctics, i com i amb qui cal fer pactes estratègics. Els espanyols, malgrat les seves guerres violentes i brutes, es posen d’acord ràpidament per perseguir i reprimir en grau gore els catalans que volen un estat propi. No en va, Pedro Sánchez ha reclamat pactes estratègics a ERC, i malauradament n’ha obtingut alguns d’importants. Quan els de Pere Aragonès deserten de la unilateralitat (ara esperen el permís del carceller) seguint el dictat de Pedro Sánchez no només blanquegen la repressió, indiquen a l’electorat que els seus repressors estaven en el camí correcte, i que l’independentisme s’havia equivocat. Abraçant aquest marc polític no és estrany que la base que s’hagi ampliat sigui la del PSC i la que s’hagi aprimat sigui la d’ERC. Cal recordar que la davallada del suport electoral d’ERC va passar abans de l’escàndol de l’ERC-B. En el seu congrés, doncs, hi haurà una rectificació de la renúncia a la unilateralitat i altres derives entreguistes o l’ERC-B serà utilitzada com una pantalla per ocultar els seus greus errors estratègics?