Veure-hi és cada cop més car
L’altre dia vaig anar a canviar les ulleres (vidres i muntura) a la meva òptica de confiança, la del meu poble. Feia uns quatre anys que duia les mateixes, i crec que ja tocava. Jo comptava que el capritx (no sé qui m’ha fet creure que ho és) em costaria un pèl car, al voltant dels 200 euros, ja que tot s’ha apujat molt i estava convençuda que les ulleres ja no valien 100 euros com abans. El que no m’esperava per res del món és que em costessin el doble del que em pensava, 400 euros! Aquesta xifra em va sobtar molt. Després de l’escaldada, vaig començar a reflexionar. Què passa amb la gent que no pot pagar ni el lloguer de casa? Es queda sense poder-hi veure bé? Perd un dels sentits primordials? La vista hauria de ser un dret bàsic, no? Esperem que el 2025 sigui així.