Dia per dir de tot a Mazón!

Tant si serveix de precedent com si no, avui estic absolutament amb el diputat Gabriel Rufián. Estic amb el que li vàrem sentir ahir als passadissos del Congrés dels Diputats, un cop suspesa la sessió de control al govern. Toca, des del moment 0, parlar de les responsabilitats polítiques. I tant si toca! Què és aquesta hipocresia que ahir tocava un discurs de solidaritat i acompanyament a les víctimes i les seves famílies? També! Però hem de parlar de Mazón! El que ha passat és massa gros per esperar! Estem (en la gestió de la comunicació) davant d’un atemptat de Madrid 2, quan varen fer de tot per fer-nos creure que havia estat ETA. Mazón ha de plegar ja. L’Aemet li havia posat tres vegades sobre la taula una alerta vermella i ell anava dient (al migdia) que les previsions li deien que cap a les sis de la tarda la cosa escamparia. I va escampar! I tant si va escampar! Ja ho hem vist, com va escampar! Però Mazón ha de plegar, sobretot, per com han tractat la informació i la ciutadania des que s’han adonat que l’han fet molt grossa! Des de les vuit del vespre de dimarts que busquen la seva ETA, com aquell dijous 11 de març del 2004 la buscaven Acebes i Aznar. Un despropòsit per mirar si poden disfressar els fets, per si poden vestir les seves responsabilitats, la seva irresponsabilitat. Eliminen les seves pròpies piulades com si les petjades que han deixat no les poguessin seguir fins i tot les criatures!