Parc i bossa de paper

Ves per on em veig en una foto en la plana d’un diari. És clar que si et fiques en la defensa d’un parc, reculls signatures i et poses a vendre xapes –elparcnoestoca–, aquestes coses poden passar, res a dir. Malauradament, per manca d’una capseta, algú em va donar una bossa de paper on poder guardar les aportacions dels simpatitzants. Però, ai las!, la bosseta, petita ella, era petita però no era innocent: duia imprès el nom d’una empresa d’aquelles que fan furor i que es dediquen a vendre objectes més o menys inútils, més i més de plàstic i que han viatjat quilòmetres i quilòmetres en contenidors transportats per macrovaixells. Plou i no fa sol, mig avorrits entrem al centre comercial, desfilem per carrers de vianants, o tal vegada esperem el tren i per distreure’ns entrem en aquella o qualsevol altra botiga que ven objectes més o menys inútils, més i més de plàstic, objectes transportats quilòmetres i quilòmetres en vaixells que de tant en tant naufraguen i deixen anar la seva càrrega en les aigües de qualsevol oceà. Amb aquesta bossa no, sisplau. Mai més. Salvem els arbres, salvem els mars.

Amb l’avui tràgic: salvem el curs natural dels rius.