La nova fuga de cervells del 2020?

L’experiència de fer-se gran i arribar als teus vint i pocs és veure com cada cop més amics decideixen emigrar a Austràlia per trobar feina, o trobar-se a ells mateixos. No ho tinc clar. Molta gent dirà que estic exagerant, però cada cop que parlo amb el meu entorn, mai falla que surti que un amic o un conegut hi viu o està valorant marxar-hi una temporada. Als anys 2000-2010, la gent marxava a Londres o Alemanya. Però, amb els anys, els destins s’han anat situant cada cop més lluny, fins a acabar a Austràlia. Això no és més que una resposta a les condicions deplorables que tenim els joves. Preferim marxar a 15.000 km de les nostres vides i famílies que haver de suportar sous irrisoris amb males condicions laborals en multinacionals només per “fer currículum”. És una cosa que ens hem de fer mirar.