La llengua d’Aitana Bonmatí

La normalització lingüística és un repte permanent a tots els Països Catalans, però també i en major mesura a Espanya, on el marc mental en ple segle XXI i després de quasi 50 anys de democràcia continua enrocat en el monolingüisme i, encara pitjor, en la intolerància a la utilització pública del català. La utilització de les llengües cooficials al Congrés i el Senat espanyols és un pas endavant, però han calgut 45 anys de Constitució i Estatuts per fer-lo possible. En canvi, la falta de normalització, de pedagogia i de blindatge institucional dona peu a situacions tan lamentables com ara la col·lecció d’insults, menyspreus i incitacions a l’odi que ha rebut a les xarxes socials la futbolista del Barça Aitana Bonmatí pel sol fet de fer servir la seva llengua –a més del castellà i l’anglès– durant la gala de la Pilota d’Or dilluns a París, en què va rebre el premi com a millor jugadora del món. No va rebre cap retret per fer servir l’anglès, però sí per fer servir el català i, interrogada per la premsa, es va veure obligada a justificar un fet tan natural com és parlar en la teva llengua en un acte plurilingüe amb traducció simultània. Aitana Bonmatí mereix el màxim respecte i elogi pel que és, la millor futbolista del món per segon any consecutiu i un referent per a moltíssims nens i nenes aficionats. El seu talent, lideratge i el barcelonisme militant que expressa sempre que en té l’oportunitat són un actiu de gran valor que el Barça ha generat i ha sabut conservar. Però també hem de posar en relleu el compromís d’Aitana amb Catalunya i la seva llengua. I no només per utilitzar-la amb normalitat i fer el seu discurs bàsicament en català, sinó també per saber defensar la llengua pròpia del país, el seu dret elemental a parlar-la i l’aspiració a esdevenir llengua oficial a la Unió Europea. Els qui no entenen això no entenen la llibertat, el respecte i la tolerància i, per tant, estan fora de lloc en una societat democràtica. El que resulta sorprenent és que l’Estat espanyol no reaccioni, que la federació espanyola, la lliga professional i el CSD, fins i tot la premsa, no hagin acompanyat Aitana davant aquest brot de catalanofòbia i que la fiscalia d’odi no hagi intervingut d’ofici per detectar i perseguir conductes tan absolutament detestables.