El negacionisme mata

La tragèdia provocada per la dana al País Valencià ens confirma que, en plena eclosió de la intel·ligència artificial i de les tecnologies ultrasofisticades, la responsabilitat humana pot fer que tot plegat fracassi de manera dramàtica. S’han perdut vides humanes i béns materials de valor incalculable, però s’ha deixat una ferida que no s’esborrarà mai més. L’única esperança és que després de la catàstrofe s’hagin après les lliçons. I que allò que les aigües s’hagin endut per no tornar mai més sigui aquesta moda nefasta que ha promogut la ultradreta internacional –amb lamentables èmuls a casa nostra– de negar les evidències científiques i qüestionar la il·lustració. El canvi climàtic és una amenaça real; no hi ha xips a les vacunes de la covid; la Terra no és plana; els deixants dels avions no són agents químics o biològics per controlar la població... i invertir en toros i desinvertir en serveis d’emergències és una mala idea. La catàstrofe climàtica es va preveure però no es va prevenir, segurament perquè hi ha governants que han estat votats per ciutadans que pensen que tot això són romanços, i que en ple segle XXI no podien passar coses com les que acabem de veure al País Valencià. Però la memòria és persistent, i els nostres carrers, com a Girona, porten les marques de les riuades amb què periòdicament la natura ens recorda qui mana al planeta. Espòiler: no som nosaltres.