La tragèdia d’una desorganització
A mesura que passen les hores, la indignació per la desatenció de les víctimes de la gota freda al País Valencià creix en la mateixa mesura que, afortunadament, creixen també les mostres de solidaritat. A la tragèdia que han deixat les pluges excepcionals de dimarts, s’hi suma el drama d’una desorganització majúscula del govern de Carlos Mazón (PP), que ahir, quatre dies després, va anunciar cinc grups “de resposta immediata”, ultrapassant, fins i tot amb les paraules i la nomenclatura, el més mínim respecte per les víctimes. Davant qualsevol emergència, les víctimes són i han de ser la prioritat. Les justificacions o el repartiment de culpes entre governs és secundari. Per això les primeres hores eren clau per unir esforços –els del govern valencià i l’estatal de Pedro Sánchez, que de moment es limita a enviar militars– i arribar el més aviat possible a distribuir l’ajuda. Lluny d’això, el govern de Mazón desestimava l’endemà l’oferiment d’unitats expertes foranes, i divendres reclamava als voluntaris que tornessin a casa perquè podien entorpir l’arribada de les unitats d’emergències. Una ajuda descontrolada pot, és cert, convertir-se en un problema, però resulta indigne que fes aquesta crida quan els únics que havien arribat a algunes poblacions de la zona zero, com ara Paiporta, 72 hores després de la catàstrofe eren voluntaris, a banda dels periodistes que feien arribar al món la dimensió del drama. Ahir s’hi sumava la falta d’organització per distribuir l’ajuda dels 15.000 voluntaris que seguint les indicacions del mateix govern valencià es van aplegar a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Semblava una broma de mal gust que n’enviessin alguns a netejar un centre comercial, o que molts autobusos no poguessin arribar al destí on els havien dirigit.
El rescat d’una dona d’un dels cotxes atrapats per l’aigua que ha conviscut tres dies amb el cadàver de la seva cunyada i el rescat de cossos de molts garatges, donen la dimensió de la indignació i la impotència davant el caos organitzatiu de l’ajuda. I encara desconeixem l’abast de tot plegat perquè no hi ha cap dada fiable sobre la xifra de desapareguts.