Ocupació militar

El País Valencià, les comarques centrals, són un país ocupat. Literalment. La gestió de la tragèdia ha tingut, des del primer moment, l’objectiu de l’ocupació militar del territori. Saben que l’han fet tan grossa i proven d’evitar que se’ls giri en un problema brutal d’ordre públic. Busquen com sortir-se’n amb la concentració d’un gran nombre de forces per a la repressió. Miraran d’anar de bracet del PP valencià i el PSOE capitalí. Feijóo queda descol·locat i Ayuso observa amatent i espera el moment. Entre policia, Guàrdia Civil i soldats, ja n’hi ha més de 10.000. I els que arribaran, si cal. Ara temen els voluntaris. Els del país i els qui hi acudeixen des dels territoris i països veïns. No és treure quitrà de les platges com el Prestige a Galícia. Han de treure cadàvers i acompanyar gent que no trobarà mai més el cos dels seus familiars. Quan gràcies a la solidaritat i malgrat les incompetències institucionals netegin el fang, treguin les canyes, arraconin les taparades i retirin els cotxes, aflorarà tanta indignitat, tanta negligència i tanta mala llet que saben que necessitaran un exèrcit per contenir la ciutadania. Miro i remiro la dona del temps d’À Punt. És el vídeo de dimarts al migdia. Els carrers d’Utiel ja són una riera. Al migdia! Mazón tenia feina a recollir premis de turisme sostenible fets a mida i el responsable d’emergències s’hi va posar dimecres a les onze quan l’aigua de dimarts a Utiel, a les notícies d’À Punt, ja era en mar!