El que els preocupa és el relat de la dana

Amb un nombre disparat de víctimes mortals, 217 de moment, i una destrucció de magnitud inèdita, les picabaralles polítiques, les justificacions personals i les elusions de responsabilitats a l’entorn del desastre de la dana valenciana sobren. I no només sobren, sinó que augmenten la lògica indignació d’una ciutadania que al cap d’una setmana encara no ha rebut l’ajuda necessària. Pel grau d’incompetència i per la demagògia que impregna el seu canvi de discurs, destaca sobretot el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, primer anul·lat durant les primeres hores de la tragèdia i finalment llançant pilotes fora i culpant altres administracions. Seguint aquesta línia erràtica, el mateix Mazón que inicialment va agrair públicament que la unitat militar d’emergències, dependent del govern de l’Estat, hagués atès la seva petició d’ajuda, acusava ahir els comandaments militars de no haver enviar més efectius i assenyalava fins i tot la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per la deficiència d’unes alertes que són competència del govern valencià. És lògic que la gent en demani la dimissió a crits i seran els jutjats els que hauran de determinar fins a quin punt caldrà exigir-li responsabilitats a través de les primeres denúncies que ja s’han anunciat. L’esbroncada als reis espanyols durant la seva visita a Paiporta ha posat de manifest, d’altra banda, les diferències entre La Moncloa i el govern estatal, que no la considerava oportuna, i serveix per posar en evidència tot un Estat defectuós a l’hora de preveure i atendre la gegantina tempesta. La comprensible expressió del malestar dels veïns desatesos, sembla ser que també aprofitada per grups de la ultradreta disposats a alimentar el caos, hauria d’accelerar la resposta i l’arribada de maquinària pesant per netejar els carrers. Però de moment veiem els polítics més centrats en com queda reflectida la seva imatge als mitjans de comunicació i com poden imposar un relat que els beneficiï a ells i que perjudiqui els rivals. Justament el que menys necessita una gent que davant el desgavell ha apostat fins on ha pogut per l’autogestió i que exhibeix una solidaritat que transcendeix els diferents colors polítics.