Anem-nos preparant

Trist, afligit i consternat per la desgràcia del País Valencià, atès que les inclemències del temps ens poden afectar també a nosaltres, com ja ha passat al poble de Catalunya. Voldria compartir dues idees, encara que hi hagi qui pensi que són demagògiques per la situació que viuen malauradament els valencians. Primer, manifestant la famosa frase del PP, Vox, el PSOE, el PSC, els Comuns i Ciutadans que diu que “Hay que hacer la política de lo que le interesa a la gente”, en clara al·lusió al procés i a la legítima voluntat d’independència d’una part del nostre país. Podem recordar l’1 d’octubre del 2017. ¿No haurien de preocupar-se de millorar la vida de la gent en lloc de perseguir el valencià, el català que parlen allà, i en lloc d’escanyar la seva pròpia població i les associacions culturals, que parlen des de fa segles, mal que els pesi, el català? I segon, la rebuda als Borbons, els presidents del govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana a Paiporta és un clar exemple que la distància entre la ciutadania, la monarquia i determinats partits polítics es va eixamplant d’una manera preocupant. Sentir que un damnificat, un ciutadà normal i corrent, transportista, va ser encanonat amb una pistola per un policia local demostra que fallen moltes coses. A les Illes, que tenen els mateixos governants, ja es poden anar preparant, vist l’odi i la ineptitud que respiren i que fan efectiva aquests governs neofranquistes. I nosaltres convé que espavilem: les expectatives no són gaire diferents.