Quina prudència diu?

S’han de tenir molts de pebrots per donar lliçons de prudència i acusar a tort i a dret de la circulació de notícies falses que tu provoques amb la desinformació. Ho ha fet el ministre Óscar Puente. Tambe s’han de tenir molts de pebrots, després d’una setmana de canyes i fang al País Valencià, per encarar i lluir l’acció policial i judicial contra els robatoris i els pillatges i contra la protesta a les autoritats que es passegen. Com és que policia, fiscalia i jutjats no estan investigant ja les responsabilitats verdaderes? Es pot arribar a entendre que no hi hagi dimissions perquè no n’hi ha mai, de dimissions, en aquest país. Però és l’hora de les detencions, les imputacions i les declaracions. De quina prudència parla? Les imperdonables i horroroses notícies falses que han aparegut i s’han distribuït (i els autors materials de les quals es tenen identificats) les ha provocat això que en diu prudència. Perquè no és prudència. És un mig camí entre la desinformació i la manipulació de la ciutadania, que en temps de xarxes socials, quan tot ciutadà és emissor i receptor, és una bajanada. No poden estar amagant “per prudència” la xifra de desapareguts. No poden estar amagant “per prudència” la xifra de morts. Els ciutadans tenim drets. I el coneixement immediat d’informació tan sensible com aquesta n’és un, dels molts que ens estan trepitjant aquests dies. No ho fan per prudència. Ho fan per manipular el relat. És un escàndol i una vergonya.