La supervivència de la cultura valenciana
Entre les conseqüències de la crisi oberta per la dana al País Valencià hi ha també el risc que corre la indústria cultural, sobretot la que s’expressa en la llengua pròpia. L’any llarg de presidència de Carlos Mazón acompanyat de la ultradreta ha deixat mostres suficients de la bel·ligerància contra el món editorial en valencià –són prou coneguts els actes de censura a diverses revistes– deixant-lo desemparat i agreujant la situació de fragilitat estructural derivada de ser una llengua minoritzada. Si la xifra de víctimes i desapareguts fa feredat i els danys materials esgarrifen, la imatge de llibreries, editorials i magatzems logístics –en un de sol, a Riba-roja, s’han perdut 325.000 llibres per valor de quatre milions– arrasats per la gota freda és corprenedora. La cultura i la llengua són, juntament amb l’escola, els grans elements vertebradors de la identitat d’un poble. A banda, llengua i cultura constitueixen el vincle íntim entre Catalunya i el País Valencià, el fil conductor dels Països Catalans, raó per la qual han estat l’objectiu dels embats d’una incessant propaganda anticatalana i espanyolitzadora que busca confrontar territoris i esborrar tot vestigi d’unitat cultural. En aquest context, caldrà ser especiament actius i vetllar perquè la cultura valenciana i en valencià, i el sector editorial en particular, no quedin fora de la reconstrucció de la zona assotada per la dana. La voluntat política del govern valencià per convertir-la en residual és manifesta i la temptació d’aprofitar la desgràcia perquè la indústria cultural en valencià ja no aixequi el cap és massa evident per ignorar-la. Hi ha eines per vigilar-ho, començant per l’Institut Ramon Llull, que representa i ha de protegir el domini lingüístic de la llengua catalana, tot i que el govern valencià no n’hagi volgut formar part. Iniciatives com els concerts benèfics són d’aplaudir però no poden substituir l’acció institucional. També crida l’atenció que en el maldestre i precipitat document que el govern valencià ha redactat per sustentar la petició d’ajudes per valor de 31.400 milions d’euros, tan sols 120 estiguin previstos per reconstruir les indústries culturals. Un ínfim 0,38% que delata que el PP considera que la cultura és paper mullat.