El perill dels inútils

Costa d’entendre que en política qualsevol serveixi per assolir qualsevol responsabilitat i lideratge. Així podem veure, per exemple, un ministre d’Indústria sense cap preparació i experiència (i darrerament n’hem tingut uns quants) o d’altres ministres en altres ministeris. O si ho volen amb exemples més propers parlem de Catalunya: quants consellers (i conselleres) hem vist assumint una responsabilitat que tots sabem que per preparació i experiència no poden exercir bé? Segurament em poden dir que dono massa valor a la meritocràcia i, sincerament, és veritat. Ho faig. No tothom té la preparació ni l’experiència per fer de tot, n’hem de ser conscients, i tampoc és un demèrit. Hi ha cultures que quan es proposa un candidat per a un càrrec públic, se li fa una mena d’examen per veure’n la idoneïtat. Aquí no, simplement pel fet que de ser del partit o amic del que nomena n’hi ha prou. Per exemple, estic segur que som molts que podíem intuir el resultat nefast de la gestió d’Ada Colau com a batllessa, i el cost que ens ha deixat ha estat una Barcelona amb nivells de brutícia i d’inseguretat deplorables. I una alcaldessa que és incapaç de mantenir la seva ciutat neta i segura és un fracàs com a batllessa i una rèmora per a l’activitat econòmica en conjunt. Ho estem pagant molt car, perquè la marca Barcelona ha perdut molt prestigi.

Un altre exemple que els vots no et fan eficaç el tenim amb la gestió d’aquesta tragèdia al País Valencià. No podem menystenir el fet que el revengisme de l’extrema dreta s’imposés fins i tot a la ciència, que demostra i ens avisa diàriament que cal preparar-nos per al canvi climàtic. Amb un esperit semblant al del “muera la cultura” de Millán Astray, una de les primeres mesures que va prendre el president del País Valencià, Carlos Mazón (del PP i amb el suport de Vox), va ser suprimir el “chiringuito” –en deia ell– de la Unitat Valenciana d’Emergències, especialitzada en les catàstrofes, i destinar els 17 milions d’euros a promocionar la tauromàquia. I també va suprimir l’Agència Valenciana del Canvi Climàtic perquè no creu en el canvi climàtic.

Alexandre Magne ja va deixar escrit “no tinc por d’un exèrcit de lleons guiats per una ovella, tinc por d’un exèrcit d’ovelles guiades per un lleó”, per deixar ben clara la importància del lideratge. I malgrat l’evidència insistim cada dia en l’error de pensar que pel fet d’estar en un pedestal ja s’és un lleó, encara que se sigui una ovella, i no dubtem a cedir-li alegrement la responsabilitat i el poder.

Els Nobel d’economia d’enguany, Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson, han estudiat per què alguns països són rics i d’altres, pobres. En els rics, entre altres factors, hi ha un factor importantíssim: la qualitat de les seves institucions socials i la bona gestió. I han pogut demostrar una relació directa entre unes bones institucions socials ben gestionades i la millora de la riquesa nacional. Per tant, cada vegada que ens equivoquem a l’hora de cedir poder de les nostres institucions a persones inútils fem un pas enrere o, si més no, no avancem.

Des del primer moment a València hi hem vist un caos que no ha estat un accident espontani, ha estat conseqüència de la incapacitat de previsió i d’organització. Amb la necessitat que hi havia de braços, eines i especialistes, només un inútil, per no dir una cosa més gruixuda, es podia permetre rebutjar l’ajuda i la intervenció d’equips especialistes en rescats i salvaments oferts per Catalunya, Navarra, la Catalunya del Nord, Euskadi... sabent que en moments de grans catàstrofes, la intervenció dels equips de salvament en les primeres hores és clau per mitigar al màxim els estralls i el dolor de les persones.