Ràbia... Molta ràbia! La gota que ha de fer vessar el got!

Sobren paraules davant les imatges que arriben des de València, les Canàries fa uns anys… Queden curtes les paraules i les accions dels qui governen i els que en època d’eleccions prometen i prometen. Fa por saber que estem en mans d’ineptes que l’únic que volen és cobrar a final de mes sous desorbitats i enriquir-se de la manera que sigui. Els primers que estem al peu del canó, que carreguem responsabilitats i que patim la ineficiència dels governants (sanitat, seguretat, justícia, educació, dependència…) som la gent. No és qüestió de tenir cap càrrec sinó de ser persona. Un animal davant d’una situació així actuaria amb més coherència i empatia i més ràpidament que aquests personatges que diuen que ens governen i que per enviar avions a altres països que ho necessiten no triguen pas tant. Patètica la frase “si necessiten més ajuda, que ho demanin”. Això és un Tercer Món encobert: tot funciona en teoria, però a la pràctica tot rutlla per la inèrcia de la població que ens aixequem cada dia a treballar i que només servim per pagar impostos que no reverteixen en la població, ni en casos urgents i greus com aquest. Som elements que formen part del seu camí ambiciós. Molta foto i corbata negra, però res més. Accions i bones accions, senyors, és el que necessitem! Ja n’hi ha prou… No es pot tolerar més aquesta imatge frívola i passiva davant del patiment de la gent. Cal exigir més i reivindicar els nostres drets perquè, de deures, no ens perdonen ni un. No es pot respondre així davant d’una situació tan greu!