Els nens de l’Horta Sud

Una tragèdia que ha estroncat de ple la infància de milers de nens i nenes. Unes imatges aterridores de les quals és impossible evitar que els menors hi posin la mirada, perquè la destrucció és absolutament a tot arreu. Les seves rutines han saltat pels aires, sense previsió de quan podran recuperar-les. Les prioritats s’amunteguen, com les muntanyes de brossa, mobiliari i electrodomèstics que centralitzen els carrers de les poblacions afectades. I el futur immediat de la mainada es gestiona enmig d’un caos colossal: amb els adults superats amb les tasques de neteja, sense vehicles disponibles, ni carreteres transitables, ni centres escolars en condicions –i els pocs que hi ha s’han reconvertit per a usos de primera necessitat–. Hi ha massa coses a arreglar i massa incompetència per gestionar-ho, com ens demostra dia sí, dia també, l’administració valenciana. Però cal donar una resposta ràpida a tots aquests infants. No només per tornar a una mínima normalitat, si és possible. Sinó, encara més important, per ajudar-los a pair i superar un trauma que quedarà gravat per sempre en les seves vides. L’atenció psicològica és imprescindible per a grans i petits. Un desastre natural d’aquestes dimensions que et capgira la vida en poques hores no se supera només amb solidaritat i diners. Ja són molts els equips de psicòlegs voluntaris que, com molts altres col·lectius, s’han abocat a la tasca de recuperació psíquica, anímica i quasi espiritual. Per poder conviure amb el dolor, la tristesa i la desolació. Quin ha de ser l’efecte devastador, doncs, en els menors? Multiplicat per quant? I amb quins efectes secundaris? Com afecta un impacte tan brutal a tan poca edat? Mentrestant, i com sempre, equips de voluntaris han muntat casals improvisats que no donen l’abast. I l’administració valenciana donant solucions surrealistes com, per exemple, que la mainada vagi a escola a València, a molts quilòmetres de casa seva. Incompetència a nivell exponencial. Gestionant el caos com si fos un joc de nens.