Preus pels núvols

Me les he mirat del dret i del revés. Després n’he agafat una d’amagat i l’he palpat amb cura per si el tacte em permetia entendre que venen embolcallades en seda d’or. També he llegit cinc cops el cartell que les presentava al públic, no sigui que aclarís que, a banda de ser ecològiques, per cada quilogram et regalaven una entrada a Port Aventura. Com que no trobava la clau que resolgués l’enigma, he buscat informació a totes les xarxes hagudes i per haver per si resulta que tenia a tocar una espècie en perill d’extinció i estava davant l’última oportunitat de la meva vida per tastar-les... però nasti de plasti. Durant uns segons he observat amb atenció el que hi havia a l’altre costat dels finestrals de la botiga, per assegurar-me que continuo vivint i comprant al mateix barri de sempre i no m’he traslladat temporalment a Beverly Hills però estic posseïda per un atac d’amnèsia. I per més voltes que hagi donat al tema, no he aconseguit descobrir quin és el secret que amaguen unes cireres que lluïen com peces de museu però es venien aquest cap de setmana a 38,95 euros el quilo. Quan he arribat a casa, testarruda com soc, he seguit amb el procés d’investigació a veure si aconseguia entendre alguna cosa. He vist que, a priori, les millors cireres es cultiven a la vall del Jerte, a Càceres, però resulta que ara no és temporada de cireres i que una cooperativa d’allà, quan arriba el moment, n’ofereix dos quilos per 18 euros. Més tard he descobert que al mercat trobem les cherries glamour, però el preu es pot disparar fins als 85 euros cada quilo en funció de la mida. Així que he tancat el dia sense resoldre el dubte i, sobretot, sense cireres. He confirmat, però, que la fruita s’ha de comprar en l’època que toca i que tenim un problema cada cop més greu amb el cost del cistell de consum, que per desgràcia no es limita a l’exemple d’unes cireres.