Llum en la foscor
Davant la sensació de por que pot generar qualsevol situació o escena de foscor, hi ha éssers que han sabut crear el seu antídot personal. En el cas d’Ignasi Terraza, invident des dels onze anys, la rèplica ha estat la música i, en particular, el jazz. Precedents il·lustres en aquest mateix terreny com poden haver estat els pianistes Art Tatum, Ray Charles i el més proper de tots, Tete Montoliu, van fer-li valer que, lluny de ser un obstacle, la ceguesa podria suposar un al·licient de superació en si mateix. O almenys així sembla haver-ho considerat si es tenen en compte la trajectòria i les iniciatives que l’han portat des del pòdium en el concurs internacional de piano jazz de Jacksonville –el més important del planeta– fins al doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona. Fites assolides per mèrits propis en el transcurs d’una carrera amb més d’una desena de discos al seu nom, gires per tot el món i fins i tot la creació i la gestió d’un segell discogràfic, Swit Records, que a banda de la seva obra ha estat també llançadora de nous valors.
Tan sols fa uns dies celebrava els 25 anys d’una proposta literalment immersiva –Jazz a les fosques–, en què fa que músics i públic visquin com a experiència allò que per a ell és quotidianitat. I en paral·lel anunciava una gira per tot el país que s’estrena aquest divendres al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà, on el seu trio es posarà al servei del vocalista nord-americà Kenny Washington. Pel que expliquen, en un dels seus viatges a Nova York, Terraza va quedar meravellat amb aquest home d’alçada curta i talent gegant. Habitual del Lincoln Center –temple del jazz canònic des de la ciutat del Hudson– i de l’orquestra dels hereus de Count Basie. Un prodigi d’entonació i swing a les cordes vocals que precisament ha vist en el pianista català i en el seu trio l’aixopluc ideal per caminar plegats durant la seva estada a Europa. I així és com Terraza, amb la clarividència dels seus dits, il·lumina unes emocions i una música, el jazz, que ara es troba entre el purgatori i les tenebres, però que gràcies a músics com ell no tan sols aconsegueix mantenir viu el batec sinó que projecta el misteri d’aquella reveladora llum al final del túnel.
