Pau i seguretat internacional
Cap a on estem caminant en nom de la pau i la seguretat internacional? Per qui estan pensades? L’operant sistema racista i colonial intenta gestionar dos papers alhora. Viure en un territori amb “pau i seguretat” és sinònim de viure en condicions dignes? Qui amenaça a qui i qui violenta a qui? Els dos conceptes es troben definits, i amb això s’han invisibilitzat, fins i tot justificat, altres formes i expressions d’aquesta, tancant tota possibilitat de reconèixer les dinàmiques sense la rectificació de les quals no hi cap la possibilitat d’un món en pau. Hem vist reiterades vegades que si les potències colonitzants no són capaces de rendir comptes al sud global per la relació històrica colonial, serà més difícil que reconeguin que les normes dels seus mercats incompetents segueixen generant i augmentant les desigualtats a l’escenari internacional. Per tant, encara menys podem esperar del reconeixement de l’impacte d’aquest “passat” al ser i a les ments de les persones que viuen en territoris colonitzats. La confiança, solidaritat, cooperació, col·laboració internacional com a elements per abastar els objectius globals. Aquests han de ser objecte d’anàlisi dins del debat que ens ocupa. Quan un representant públic en parla, a què es refereix? Si per uns mateixos objectius entomem diferents posicions, el que toca és clarificar a partir de quins mínims es pot començar a treballar-hi. Quan encara hi ha qui s’aprofita dels acords històrics i reproduïts d’una estructura internacional socioeconòmica i sociocultural perversa i abusiva, és possible tan sols pensar que no hi haurà persones disposades a dur una lluita anticolonial i antiracista? Veiem enfonsar-se tot aquell que intenta desmuntar la complexitat de l’assumpte.
La pau i la seguretat internacional comencen amb la rendició de comptes i repensar el funcionament de les bigues que sostenen l’actual escenari internacional desigual. Tot un repte diplomàtic. Sobren exemples que ens mostren que fins i tot als territoris on aquests objectius globals estan assegurats, quan hi ha col·lapse, se’n salven molt pocs. Al final creiem en el mateix, el debat està en: què és, per a qui, fins a on i a costa del què creiem en la “pau mundial”?
