La “Pampa” al Baix Llobregat?

Al Baix Llobregat, els infants que es preparen per fer la primera comunió s’han trobat a les mans –distribuït per les parròquies– un catecisme ben curiós. De fet és un Catecismo o Primer Curso de Catequesis Parroquial.

Alguns pares han protestat perquè llurs fills eren obligats a “formar-se” amb aquest material en castellà, i quan n’han demanat una versió catalana els han contestat que no n’hi havia. Era una contradicció flagrant amb les paraules que aquest catecisme adreça als pares: “Vostès són responsables que aquesta nova etapa no sigui una ruptura, sinó una continuïtat de la vida del fill”. El Catecismo ha estat precisament una ruptura amb la llengua familiar de molts infants i també amb la línia positiva de l’Església catalana.

La publicació a què ens referim és misteriosa. No l’empara cap editorial ni duu peu d’impremta. Només hi ha una nota que avisa: “Este catecismo es para uso «ad experimentum» del sector de El Prat”. ¿Què es pretén amb aquesta catequesi “experimental”, i qui hi té interès, o interessos?

No menys misterioses són algunes característiques del llibret –una part del qual és una transcripció del nord-americà ¡Viva la gente!– i que tant pel text com per les il·lustracions no encaixa ni amb la llengua ni amb els costums ni la realitat social i cultural en la qual es mouen els infants catalans.

Per exemple: apareixen nens que reparteixen pa a domicili, i els infants del Baix Llobregat no en deuen haver vist mai cap; la figura del repartidor d’ampolles de llet, uniformat a més de cap a peus, els resultarà igualment incomprensible. I, que jo sàpiga, els menuts del Prat de Llobregat o de Gavà no tenen pares o amics que vesteixin –com els presenta aquest llibre– “ponchos” o “jorongos”. L’escena que mostra un infant anant a rebre el seu pare, que arriba vestit com un home de la “pampa”, demostra que aquesta publicació és absolutament inadequada en el nostre país. També és sospitós que la figura d’un avar sigui representada amb un barret de feltre i abraçant sacs de monedes que duen el símbol… del dòlar o del “peso”. I per rematar l’exotisme: els dibuixos que corresponen a les escenes del camp, que se suposa que és el que coneixen els petits lectors, es defineixen per una flora i una fauna rotundament tropicals…

Quant als personatges, s’estimula la veneració pels herois i només se citen aquests: Joan XXIII, Luther King, Gandhi…, Bolívar i San Martín. El fet que aquesta vegada ens hàgim estalviat el Cid i els Reis Catòlics no ens consola d’una tria tan tendenciosa. I l’únic cantant que és recordat als infants és Manolo Escobar!

Sembla que algun capellà de la comarca s’ha adonat que aquest catecisme és aberrant i, davant la pressió de les famílies indignades, està disposat a facilitar la versió multicopiada del text en català. Però el problema té una altra dimensió. ¿D’on ha sortit aquest material? ¿Qui l’ha negociat i qui ha donat “llicència” a un text i uns dibuixos antipedagògics?¿Com ha pogut permetre l’Església la “padrenuestrización” de tants infants catalans? Jo espero de la sensibilitat pedagògica i de la responsabilitat nacional de la jerarquia corresponent una decisió immediata que desqualifiqui aquesta lamentable “experimentació”.