L’any de Valls

L’any 1981 serà, a Cata­lu­nya, l’“any de Valls”. Molts cata­lans deuen igno­rar la curi­osa carac­terística de la capi­tal de l’Alt Camp: cele­bra fes­tes extra­or­dinàries cada deu anys, pre­ci­sa­ment els aca­bats en 1. Són les Fes­tes Decen­nals de la Mare de Déu de la Can­dela, o sim­ple­ment, les fes­tes de la Can­dela.

Se cele­bren des del 1791, de manera que ja és ben a prop la com­me­mo­ració del bicen­te­nari. Les ins­tituí Pau Bal­dric inter­pre­tant la devoció i l’agraïment popu­lar a la patrona de Valls. Ori­ginària­ment la solem­ni­tat era estric­ta­ment reli­gi­osa, però els vallencs no van tri­gar gaire a donar-hi una dimensió més àmplia i van néixer les “fes­tes”.

Jo no sé si encara és vigent allò que escri­via un cro­nista l’any 1931: “Per les fes­tes de la Can­dela, els vallencs que viuen a fora tots fan cap a la seva ciu­tat nadiua, i amb ells vénen amics i cone­guts… Ha de ser per cau­ses molt difícils de vèncer que el dia de les fes­tes hi hagi un sol vallenc que no esti­gui reu­nit a la llar pai­ral. Tres o qua­tre mesos abans de les fes­tes, en gai­rebé totes les cases hi ha un tràfec con­si­de­ra­ble; perquè tot no vin­gui a dar­rera hora, s’ha de començar a pen­sar en la manera d’habi­li­tar llits, els abri­galls, el ser­vei i totes aque­lles coses necessàries per a només mig aten­dre una con­currència nom­brosa. A més, són molts els vallencs que fan obres de millora a la casa o endre­cen la botiga o reno­ven els mobles o pin­ten les habi­ta­ci­ons o tot a la vegada, perquè la casa faci goig per les fes­tes. El que per gust no es fa a Valls per les fes­tes de la Can­dela comp­teu que tri­garà molt a fer-se.”

Recordo que, ja fa anys, em van asse­gu­rar que per les fes­tes de la Can­dela com­pa­rei­xien a la ciu­tat vallencs resi­dents arreu del món, alguns dels quals arri­ba­ven expres­sa­ment d’Amèrica. Jo ima­gino per­fec­ta­ment l’emoció de tor­nar a pas­se­jar pel car­rer de Bal­dric, o pel Pati, i de tor­nar a veure la plaça de l’Oli i res­pi­rar l’aire del vell mer­cat. És rea­li­men­tar-se amb la vida de Valls, la “vida” que aquí saben pro­nun­ciar amb la “v” de Valls.

Les fes­tes se cele­bra­ran del 24 de gener al 3 de febrer, i encara que el pro­grama ofi­cial no ha estat pre­sen­tat sem­bla que faran molt de soroll –i no ho dic només per les tra­ques.

Això de fer festa grossa cada deu anys és una bona pen­sada. Quan la festa és anual sem­pre hi ha el perill d’aban­do­nar-se a la rutina. Els qui duen el pes de l’orga­nit­zació solen can­sar-se. La fórmula decen­nal, en canvi, és molt eficaç per a revi­far l’interès i dibui­xar les fes­tes com un veri­ta­ble esde­ve­ni­ment, que per força ha de sotra­gue­jar la consciència col·lec­tiva.

L’acce­le­ració històrica que vivim fa que el pas del temps “s’escurci”, i que els anys pas­sin volant més de pressa que mai. L’any que fa deu, l’any que acaba en 1, hi ha temps de veure’l venir, i Valls, doncs, s’ha inven­tat un calen­dari propi amb fites opor­tu­na­ment espa­ia­des i refle­xi­ves.

Per molts uns!