Tal dia com avui del 1980
JOSEP MARIA ESPINÀS
L’any de Valls
L’any 1981 serà, a Catalunya, l’“any de Valls”. Molts catalans deuen ignorar la curiosa característica de la capital de l’Alt Camp: celebra festes extraordinàries cada deu anys, precisament els acabats en 1. Són les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, o simplement, les festes de la Candela.
Se celebren des del 1791, de manera que ja és ben a prop la commemoració del bicentenari. Les instituí Pau Baldric interpretant la devoció i l’agraïment popular a la patrona de Valls. Originàriament la solemnitat era estrictament religiosa, però els vallencs no van trigar gaire a donar-hi una dimensió més àmplia i van néixer les “festes”.
Jo no sé si encara és vigent allò que escrivia un cronista l’any 1931: “Per les festes de la Candela, els vallencs que viuen a fora tots fan cap a la seva ciutat nadiua, i amb ells vénen amics i coneguts… Ha de ser per causes molt difícils de vèncer que el dia de les festes hi hagi un sol vallenc que no estigui reunit a la llar pairal. Tres o quatre mesos abans de les festes, en gairebé totes les cases hi ha un tràfec considerable; perquè tot no vingui a darrera hora, s’ha de començar a pensar en la manera d’habilitar llits, els abrigalls, el servei i totes aquelles coses necessàries per a només mig atendre una concurrència nombrosa. A més, són molts els vallencs que fan obres de millora a la casa o endrecen la botiga o renoven els mobles o pinten les habitacions o tot a la vegada, perquè la casa faci goig per les festes. El que per gust no es fa a Valls per les festes de la Candela compteu que trigarà molt a fer-se.”
Recordo que, ja fa anys, em van assegurar que per les festes de la Candela compareixien a la ciutat vallencs residents arreu del món, alguns dels quals arribaven expressament d’Amèrica. Jo imagino perfectament l’emoció de tornar a passejar pel carrer de Baldric, o pel Pati, i de tornar a veure la plaça de l’Oli i respirar l’aire del vell mercat. És realimentar-se amb la vida de Valls, la “vida” que aquí saben pronunciar amb la “v” de Valls.
Les festes se celebraran del 24 de gener al 3 de febrer, i encara que el programa oficial no ha estat presentat sembla que faran molt de soroll –i no ho dic només per les traques.
Això de fer festa grossa cada deu anys és una bona pensada. Quan la festa és anual sempre hi ha el perill d’abandonar-se a la rutina. Els qui duen el pes de l’organització solen cansar-se. La fórmula decennal, en canvi, és molt eficaç per a revifar l’interès i dibuixar les festes com un veritable esdeveniment, que per força ha de sotraguejar la consciència col·lectiva.
L’acceleració històrica que vivim fa que el pas del temps “s’escurci”, i que els anys passin volant més de pressa que mai. L’any que fa deu, l’any que acaba en 1, hi ha temps de veure’l venir, i Valls, doncs, s’ha inventat un calendari propi amb fites oportunament espaiades i reflexives.
Per molts uns!