Qui cuida els monitors?

El debat sobre la manca de dinar per als moni­tors de men­ja­dor esco­lar reflec­teix una situ­ació pre­o­cu­pant. Tot i que mol­tes empre­ses de ser­veis de men­ja­dor es tro­ben en números ver­mells, això no jus­ti­fica que se’ns reta­lli un dret bàsic com és el dinar. Com a estu­di­ants que com­pa­gi­nem feina i estu­dis en hora­ris ajus­tats, el temps per men­jar és essen­cial, espe­ci­al­ment si con­si­de­rem que ofe­rim un ser­vei cru­cial als col·legis. Som els res­pon­sa­bles de garan­tir que l’hora del dinar sigui una experiència segura i posi­tiva per als infants, però ho fem en con­di­ci­ons que sovint no són les més ade­qua­des, i amb la pressió de no poder expres­sar les nos­tres quei­xes sense rebre res­pos­tes poc res­pec­tu­o­ses. Ens trac­ten com si no com­prenguéssim les difi­cul­tats de l’empresa, quan en rea­li­tat som els pri­mers a enten­dre-les. Tan­ma­teix, el fet que l’empresa passi per una situ­ació finan­cera com­pli­cada no hau­ria de reper­cu­tir en la nos­tra salut ni en la dig­ni­tat del nos­tre ser­vei. No es tracta de bus­car cul­pa­bles, sinó de reconèixer la importància de cui­dar també qui cuida.